Massa mancances

Cap sorpresa en l’expressió dels uns i dels altres des del mateix salt inicial: velocitat de pas elevadíssima i atacs solucionats amb escassos segons –el tècnic andorrà va canviar Shermadini després de dos minuts i mig (10-10) per tal que agafés aire. El Madrid, ben connectat per Llull, primer anotava amb els alers (Maciulis i Taylor) i després amb els interiors, ben compensat, mentre el MoraBanc trobava punts des del bot en carrera. En aquell moment, la diferència (25-19) la feien les pilotes perdudes, una del Madrid i quatre dels tricolor. Continuant, tot i el feliç desencert que tenien en el triple (1/9), els locals van fregar el primer trencament de partit, posicionats amb Carroll i Hunter, amb la segona unitat (37-21, 13’). El rebot ja era un bon maldecap per l’Andorra i, si bé l’equip va frenar el flux anotador del rival, el desencert en el tir lliure (5/12) no li permetia llimar la diferència (52-38).

Malgrat localitzar dues transicions només arrencar (52-42), tornant del descans l’enfrontament va quedar fet miques en un batre d’ulls. El MoraBanc va continuar proposant un intercanvi de cistelles i no va fer cap alteració del seu ritme defensiu. I Llull, sempre en guàrdia, va anar localitzant espais i companys –les 15 assistències són rècord absolut en un partit de play-off–, un dels quals, Randolph, inadvertit en la primera meitat (0 punts), va emergir amb deu punts quasi consecutius (69-48, 26’). Peñarroya va aturar el partit infructuosament perquè tot just Shermadini, en atac, va ser capaç de donar senyals de vida. I la pugna, si en algun moment n’hi havia hagut, va quedar completament liquidada (81-54, 30’).