Més bàsquet

AÍTO GARCÍA RENESES

TÈCNIC DE L’ALBA BERLÍN

“Tinc passió i il·lusió, és la clau”

Aíto assumeix un nou repte per primer cop fora de l’ACB per dirigir l’Alba Berlín

El tècnic vol aportar coses al creixement del bàsquet alemany “perquè té una base sòlida i jugadors amb bon físic”

Val més créixer lentament i amb pas ferm, com a Alemanya, que no córrer molt sense una base sòlida
Sito Alonso pot aportar grans coses al Barça. Han de fer, però, un equip equilibrat

Aíto García Reneses (20-12-1946) es va convertir aquesta setmana en el tècnic de l’Alba Berlín. Serà la seva primera experiència en el bàsquet internacional i anirà a un dels clubs més solvents i amb més camí per recórrer. Parlem amb ell sobre l’actualitat, però també per descobrir com als 70 anys pot seguir encara amb la il·lusió que té.

Li agrada viure experiències, i és clar que aquesta trenca amb les que ha tingut fins ara...
És cert, és el primer cop que surto a l’estranger: l’element diferencial és captar la mentalitat alemanya i intentar aportar coses als jugadors.
I tothom es pregunta per què ha acceptat l’oferta, a part del fet que el director esportiu, Himar Ojeda, sigui una persona de la seva confiança...
Estan molt ben organitzats, són molt sòlids, la lliga és molt seriosa i amb això treuen avantatge a l’ACB, perquè, tot i haver millorat, arrosseguem coses del passat. El públic va en massa als pavellons encara que siguin petits. L’objectiu és transmetre als jugadors la passió pel bàsquet, perquè per les característiques dels jugadors d’allà pot ser bo.
Econòmicament Alemanya és un país solvent i té potencial, però com és que al bàsquet alemany li està costant arrelar tot i l’aparició de Nowitzki?
Ho estan intentant des de fa anys, per això tenen més nivell. Crec que, amb bon criteri, miren de créixer lentament però amb pas ferm. En canvi, en altres llocs corren molt però els falla la base. A Alemanya la base del bàsquet és sòlida.
I què en coneix, de la històric de l’Alba Berlín?
Tenen una estructura molt bona, un pavelló fantàstic i un gran estil NBA amb restaurants i llotges. Els d’altres equips alemanys són petits, però s’omplen, com el del Bamberg. Si aconsegueixen tenir el pressupost tipus Bayern o Bamberg, que és al que aspira l’entitat, tindrà una projecció tremenda. A més del patrocinador, que és Alba, una empresa de reciclatge, els seus propietaris estan dins la directiva i també són clau els abonats i les accions que fan. No tenen cap subvenció del govern.
I vostè, que és un referent dels entrenadors a Europa, expliqui’ns quin nivell tenen els tècnics alemanys?
El nivell de l’entrenador alemany també està creixent. Conec sobretot Dirk Bauermann, perquè m’hi enfrontat molts cops. Més que els equips en la lliga hi ha sis alemanys i sis estrangers, siguin nord-americans o espanyols. Quan penso en el bàsquet alemany, a banda de pensar amb Nowitzki o Okulaja em remunto a molt abans. Quan jo entrenava juvenils els superaven perquè els nostres bases dominaven el joc. Ells eren més físics, però els era igual un u, un dos, un tres o un quatre... Hem vist molts jugadors que han vingut aquí, com Fermerling i companyia, que demostren que els alemanys tenen més físic que aquí.
Un exjugador seu a la Penya va ser Jan Jagla, berlinès i exjugador de l’Alba. Ja han parlat?
Encara no he parlat amb ell, però ho faré en breu.
L’ha condicionat el fet d’anar a una ciutat tan fantàstica com Berlín?
Hi ha uns museus espectaculars, no havia vist el de Pergamo i hi he anat fa poc. M’agrada la combinació de Berlín est i oest, i la manera com estan recuperant la ciutat. És una de les ciutats del món amb més zones verdes, tothom va en bicicleta i m’hi estic adaptant, perquè ara vaig en bicicleta. És bo que la ciutat sigui agradable, tot i que estem moltes hores al pavelló. Sobretot m’ha atret l’aposta que han fet.
Aquest any sense entrenar què ha après? Què li ha passat pel cap?
M’he aturat sense entrenar en diverses ocasions, i el que em passa és que tinc moltes inquietuds. He vist molt bàsquet, des de la LEB a l’Eurolliga, i he tingut contacte amb molta gent parlant sobre bàsquet. I aquest any hi he afegit la creació de la meva fundació. He estat molt motivat per aportar coses al bàsquet i intentar influir perquè les regles siguin millors.
Quin sostre ha fixat a la seva la fundació?
No està creixent gaire ràpid, perquè som conscients que no ho volem fer en excés i sí que hem de guanyar estructura. De moment hem començat amb coses que han tingut molta repercussió.
Vostè serà com Pep Guardiola, que quan va anar al Bayern va aprendre alemany?
En alemany només sé dir quatre ximpleries. En lloc d’aprendre alemany, el millor que puc fer és perfeccionar l’anglès, perquè allà a Berlín tothom el parla. I en alemany, aprendre coses per ser elegant. He d’utilitzar coses formals.
Ha signat dos anys per deixar clar que hi vol deixar la seva empremta i no només viure l’experiència...
Com que és un club sòlid que no mira enrere i no té deutes, tot el que aconseguim espero que sigui per aportar coses que els serveixi per continuar creixent.
Ara s’acaba una generació. Com veu el futur de la selecció espanyola?
El problema arribarà quan en Pau i en Marc Gasol no hi siguin. Continuen sortint jugadors, però com els dos germans Gasol és molt difícil. Però en Marc encara té corda.
També hi ha molta pressa per jubilar Navarro. Com veu aquest símbol?
Cada jugador és lliure de decidir el que vulgui, i s’ha de respectar. Jo em vaig retirar amb 26 anys perquè podia aportar poques coses i en podia aportar més com a tècnic. No opino sobre el que vol fer la gent. Depèn de qui és difícil prendre una decisió personal. Quan et vas fent més gran perds velocitat. Anys enrere els jugadors es retiraven abans, però ara n’hi ha que es cuiden moltíssim el cos, no paren d’entrenar-se mai i amb 37 anys poden seguir jugant. I s’ha de veure després si l’experiència et compensa la falta de físic.
Com ho fa per mantenir-se al peu del canó amb 70 anys?
La clau per a un entrenador és la il·lusió. Si no en tens no anirà bé. Dusan Ivkovic i molts altres grans tècnics europeus en tenen molta perquè no entrenen, però, per exemple, a Ivkovic el vaig veure en la final a quatre d’Istanbul i segueix en el bàsquet.
En la seva època al Barça, vostè i Salvador Alemany ho feien tot. Ara hi ha Albert Soler, Nacho Rodríguez, Rodrigo de la Fuente, Juan Llaneza, Pere Capdevila i Sito Alonso. Què en pensa?
S’ha de respectar cada club i el que vol fer. Cal tenir paciència i escollir el camí que es vol, però anar tots units.
A vostè el coneixen com ‘el Mestre’. Li agrada?
Sense pecar de modèstia, hi ha entrenadors que ensenyem més, i com que fa molts anys que hi soc, trobo bé que diguin que soc el Mestre. En el seu moment vaig tenir una crítica pública molt gran al Barça i em preocupava veure on era la realitat i no deixar-me afectar per tot plegat. Doncs ara, des de fa dos anys, estic tenint un elogi segurament excessiu del que he fet, i també he de saber on soc i trobar l’equilibri.
Un dels seus deixebles és Sito Alonso, ara nou tècnic del Barça. Què hi pot aportar?
Hi pot aportar molt, espero i desitjo que li funcioni bé. Ara el que és important és que confeccionin un equip equilibrat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)