Tretze anys deixant empremta en les lligues de la federació espanyola vestit d’equip vinculat no s’acaben d’un dia per l’altre, encara que efectivament la relació s’extingeixi.

El Prat enguany camina sol, sense el Joventut de Badalona, i això necessàriament es veu reflectit en la plantilla, que per primera vegada dirigirà el tècnic de Mieres Arturo Álvarez (1976). Els potablava han vist aquest estiu com d’ajustat és el seu pressupost, ara que s’han de fer càrrec del primer a l’últim cèntim que costa cada jugador. Però al Joan Busquets estan contents amb la cara que els fa la criatura abans d’arrencar la pretemporada i, llevat que aparegui una oportunitat de mercat per fitxar un jugador xarnera exterior-interior, donen la plantilla per bona.

És llei no escrita que als equips cal tenir jugadors amb una certa biografia en la lliga, i el Prat en té un per posició: Josep Pérez, Marc Blanch i Gerbert Martí. L’aler pivot i Marc Sese són els únics que continuen de la temporada passada. La continuïtat és un altre manament a l’hora de dissenyar plantilles, i tant Álvarez com el club en volien més, de jugadors de la temporada passada, però, per exemple, a les ofertes que han tingut Xavi Forcada i Pep Ortega ni s’hi han pogut acostar.

Per això, portar jugadors amb ganes de reivindicar les seves qualitats també ha format part del guió, i ho proven tant el trio de bases com els jugadors que arriben del Canadà (Agada i Campbell) i de la lliga universitària (Coby i Johnson). La creativitat de Pérez i la capacitat anotadora de Campbell han de ser, juntament amb la fiabilitat de Marc Blanch, focus permanents d’anotació, mentre que Agada i, sobretot, Coby i Johnson hi han de posar el cos, el contacte i el rebot.