FCBQ

Bàsquet

Lliga Catalana femenina

Recuperen el títol

Va trencar la final al principi de l’últim quart, després d’ofegar l’Spar Citylift Girona amb la seva energia defensiva

Colhado a dins, Traoré des de fora i la verticalitat de Mendy s’acaben imposant

La sisena Lliga Catalana ja és a les vitrines de l’Uni Girona, que se situa a només una de l’Universitari en el rànquing. L’Spar Citylift va aprofitar l’experiència i qualitat de les seves millors jugadores per doblegar el Cadí en l’últim quart. Dos triples d’Astou Traoré van trencar definitivament la resistència del Cadí, que ja afrontava el matx amb dèficit a dins (Shereesha Richards continua a Jamaica resolent qüestions burocràtiques) i que va veure com la gironina Georgina Bahí queia lesionada –es tem un trencament muscular al bessó– quan només s’havien jugat sis minuts.

El Cadí de sempre

Si una cosa va deixar clara el Cadí és que ja poden anar passant temporades que no perd el segell d’equip de trinxera. Probablement no hi ha alternativa, però és que li ha servit per consolidar-se en l’elit i li continuarà funcionant. A l’Uni el partit se li va fer molt incòmode a partir del 2-7 peròla plantilla gironina sembla més preparada que en el passat per anar al xoc, al cos a cos, a usar les mans sense complexos.

Així van discórrer la major part dels tres primers quarts. Amb alternatives i discontinuïtats, perquè a l’equip gironí se li notava més que al rival el fet d’estar en pretemporada. Només fa 24 dies que s’hi va posar i això és molt poc. Només l’experiència de Núria Martínez, Traoré o Colhado va permetre camuflar els moments més delicats. Tot i això, no va evitar molts alts i baixos, com el del rebot (guanyat en el primer quart per 9-17 i perdut en el segon per 10-4).

Amb la lesió de Bahí (11-9) al Cadí només li van quedar dues interiors, Ramirez i Lo. Quan alguna descansava, una alera se situava de quatre. Però a l’Uni li va costar molt trobar superioritat a dins. No tant en el rebot com en la producció. Tot, per l’activitat defensiva de les alt-urgellenques. A més, l’atac del Cadí partia de cinc jugadores obertes i en moltes fases eren les interiors les que amenaçaven de fora i les exteriors –més grans que les de l’Uni– les que treien petroli al pal baix en un quart que es va jugar al ritme que li convenia al Cadí.

Tornant del vestidor, amb els mateixos problemes presents, Surís va intervenir en el partit amb algun canvi defensiu. En van sortir tres transicions seguides, dues culminades per Mendy –més equilibrada en la segona meitat– i una altra per Romeo, que li van permetre sumar quan més patia i parar els peus a un rival que cada cop veia més factible un final obert.

Sentència des del triple

Però quan l’Uni trobava sensacions –bé amb l’encert de Conde, bé en transició o amb algunes rotacions de pilota que trobaven tiradora alliberada o pivot sense defensa pels 2 contra 1 del rival–, el Cadí responia habitualment des del triple. Va ser així tot el partit, també en l’últim quart, amb Yurena Díaz (53-54), Ramirez (58-60) i Boquete (63-68) ajustant el resultat, aquest últim ja en fases de desesperació. Perquè l’Uni, també amb triples en l’últim quart, havia obert un forat considerable amb dos de Traoré (60-68), separats per un altre contraatac de vertigen de Mendy, amb passada de quarterback de Núria Martínez després de bàsquet rival.

Ens fa molta il·lusió tornar a portar el títol a Girona, i més en aquest context, havent fet pocs dies de treball
Èric Surís
Ens agrada que passin coses en defensa. Aquesta manera de jugar ja ens l’agafem com a norma del club
Bernat Canut
La Seu sempre ens fa incòmodes i travats els partits. Fora del Sant Adrià, era el primer rival de màxima categoria
Èric Surís
Érem superiors a dins però no ho fèiem valer. Ens ha costat treure faltes. Elles han jugat a tirar triples i a obrir les pivots
Èric Surís
Hem guanyat un títol i, a més, un partit de màxim nivell d’exigència com aquest ens permet veure què ens falta
Èric Surís
La lesió de Bahí ens ha condicionat moltíssim. Ja patíem sent tres pivots, imagina’t amb dues. Hem estat 35 minuts fent invents
Bernat Canut
6
títols
de Lliga Catalana suma l’Uni (2010, 2011, 2012, 2013, 2014 i 2017), que havia perdut les dues finals anteriors contra el Cadí la Seu.

Traoré, de MVP en MVP

L’últim que va fer Astou Traoré en una pista de bàsquet abans d’incorporar-se a l’Uni va ser recollir el trofeu de millor jugadora de l’Afrobasket. Ahir la senegalesa va acumular un guardó més a una carrera molt extensa. Amb 19 punts, 3 rebots, 2 assistències, 2 recuperacions i 3 faltes rebudes va sumar 18 de valoració, la més alta de la final. Però és que a més, dos dels seus tres triples van arribar en els tres últims minuts (el 58-63 i el 60-68) i van ser decisius per esmicolar la resistència del Cadí. De fet, 10 dels seus 19 punts van arribar en l’últim quart. Van ser gairebé la meitat dels que va anotar l’Uni (22).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)