Saben on trepitgen
Tastada l’exigència del nou format, els equips afronten la cita d’enguany amb més coneixement de causa i plantilles més llargues
Tot i haver tingut canvis, el Fenerbahçe, el campió, i el CSKA s’entreveuen com els més forts en un torneig molt igualat
És indubtable que l’última edició de l’Eurolliga va propulsar el bàsquet europeu fins a cotes mai vistes tant pel que fa a interès despertat entre el públic, com per la qualitat del joc i la competitivitat desplegades. El pòsit del nou format –torneig amb una lliga de setze equips de tots contra tots, previ al play-off– també va posar de manifest un augment de l’exigència física, pel desgast dels partits i en algun cas, l’escàs temps de recuperació entre l’un i l’altre. I és que en el calendari hi ha cinc setmanes de doble jornada, com a conseqüència de la poca disponibilitat de dates.
Els equips ja saben el pa que s’hi dona i no han dubtat a ampliar fons d’armari per combatre-ho. La voluntat és no arribar a final de curs amb la llengua a fora com, per exemple, li va passar al Baskonia i al Madrid. La tendència és generalitzada, si bé no deixa de ser curiós que sigui el campió, el Fenerbahçe d’Obradovic, l’únic que hagi optat per anar a contracorrent. La seva aposta és un nucli dur reduït i amb rols molt marcats. Això té un risc, que són les lesions. Ho va patir en diverses fases del curs –va acabar cinquè la lliga regular–, però va tenir-los tots disponibles a l’hora de la veritat. Un fet que va permetre-li alçar el primer títol de la seva història a Istanbul, el mes de maig passat.
Per sobre
Que hagi perdut Bogdanovic i Udoh –els seus dos millors elements en la darrera final a quatre, amb permís de Kalinic–, no ha despullat el club turc. La seva capacitat econòmica li ha permès retenir la resta del bloc (renovacions de Sloukas, Datome i Vesely) i cobrir els buits amb peces de nivell contrastat, com Wanamaker, Melli o Güler. En el primer graó de favorits, el CSKA acompanya el Fenerbahçe. L’equip vermell manté la línia de continuïtat, per bé que ha hagut de sacsejar la seva direcció de joc. Els adeus de Teodosic i Jackson s’han cobert amb Westermann i el retorn de Sergio Rodríguez. A banda d’això, s’han injectat matisos amb Clyburn i Hunter, molt atlètics els dos.
A priori, el Madrid té un argumentari de pes per integrar-se en la crème de la crème del torneig. El dubte raonable és si l’absència de Llull –MVP de la fase regular el curs passat– el penalitzarà poc o molt. El base podria reaparèixer a la recta final de curs, però amb la incertesa de si serà a temps d’adquirir to competitiu idoni. Sigui com sigui, els blancs tenen una plantilla de quirats i més llarga que mai (16 jugadors) després de l’arribada de Chasson Randle.
Als grecs, sempre se’ls ha de tenir en compte com a aspirants a la final a quatre, que aquest cop es jugarà a Belgrad. L’Olympiacòs ha retingut el bloc grec que els ha dut a quatre de les últimes sis finals, amb dos títols. El Panathinaikòs ja acumula cinc cursos sense treure el cap a la fase final. En el passat, ho va tenir a tocar, però va topar amb el Fenerbahçe al play-off (0-3). Xavi Pascual enceta el seu primer curs en el club verd des del principi, amb aquest repte. També el té el Barça Lassa, necessitat de recuperar estatus a Europa després d’un any horrible, sense ni tan sols accedir entre els vuit millors. De la resta, equips ara mateix indesxifrables perquè han patit un sacseig considerable (Maccabi, Baskonia, Efes o Milà), i atenció amb el València o el Khimki de Bartzokas.
La 1a jornada
Anadolu Efes - Real Madrid
CSKA - Olimpia Milà
Brose Bamberg - Maccabi
Olympiacòs - Baskonia
Unicaja - Fenerbahçe
Khimki - València
Zalgiris - E. Roja
Barça - Panathinaikòs
Esport 3, una temporada més
L’octubre de l’any passat, Televisió de Catalunya va prorrogar per dos anys més l’acord pels drets amb l’Eurolliga. El contracte, per tant, és vigent fins al final d’aquesta temporada. Cada jornada, Esport 3 farà la transmissió dels partits del Barça Lassa, així com un altre enfrontament, preferentment els del Madrid. Per exemple, avui oferirà la visita blanca a la pista de l’Anadolu Efes. Una vegada més, amb l’equip habitual del bàsquet a la televisió catalana, amb Jordi Robirosa, Víctor Lavagnini i Nacho Solozábal, davant de les càmeres; la realització de Raül Sánchez i la producció de Francesc Ortega i Manel Roures.
L’èxode, en quantitat i qualitat
No és nou que els tentacles de l’NBA apareguin durant l’estiu i s’emportin alguns dels jugadors diferencials de la competició. L’exportació de talent ha estat enguany més accentuada que mai, i no tan sols amb destí cap als Estats Units, sinó també a la Xina. Sense anar més lluny, s’han deixat seduir pels diners de l’est d’Àsia el màxim anotador de la passada edició, Keith Langford (Shenzhen Leopards), Sonny Weems (Zhejiang Golden Bulls) i Ioannis Bourousis (Zhejang Guangsha Lions).
Ekpe Udoh encapçala el desembarcament a l’NBA. El pivot hi torna (Jazz) després de dos anys fructífers al Fenerbahçe, amb l’MVP inclòs de l’última final a quatre. També s’ha decidit a fer el salt el seu excompany al club turc Bogdan Bogdanovic, que es convertirà en el rookie més ben pagat de la història amb els Kings (9,4 milions de dòlars). A la costa oest, també hi jugarà Milos Teodosic, que va deixar el CSKA després de sis anys per anar als Clippers. D’altres que han fet les Amèriques aquest curs han estat Shane Larkin (del Baskonia als Celtics); Ante Zizic (del Darussafaka als Cavs); Mike James (del Panathinaikòs als Suns); Darius Miller (del Brose Bamberg als Pelicans); Cedi Osman (de l’Anadolu Efes als Cavs); Daniel Theis (del Brose Bamberg als Celtics) i Khem Birch (de l’Olympiacòs als Magic). D’entre els que han enfilat el camí de tornada de l’NBA, sobresurten Sergio Rodríguez (CSKA), Marcelinho Huertas (Baskonia) i Brian Roberts (Olympiacòs).
Notícies
Divendres,29 març 2024