Va sortir cara. En un altre final incert i ajustadíssim, aquest cop l’Andorra va poder guanyar amb no poc patiment. Arreglat el tema del rebot –va agafar els mateixos que el rival– i amb Blazic com a far ofensiu, el MoraBanc va sumar el primer triomf, en un partit que guanyava de 16 en el tercer quart.

El matx va arrencar amb màximes revolucions: ritme viu, atacs curts i intercanvi de cistelles. Sobretot de triples. Walker i Blazic trencaven el gel des de 6,75, mentre que Diagné es mostrava erràtic sota cistella els primers quatre minuts (0/3). Com és habitual, l’Albicy-dependència va marcar el destí local en un primer quart força igualat que el veterà Oliver va refredar en l’últim instant amb un triplàs de nou metres amb un peu a terra (22-20). El mateix Oliver va exhibir ofici a la sortida del segon acte amb el 24-27. Va ser el moment del trencament del MoraBanc (35-27), amb un parcial d’11-0 sota la notable direcció de Jaime Fernández. Gairebé sis minuts va estar el Gran Canària, desastrós en percentatges, sense anotar. I això que arribava com a millor equip en triples (47%) i amb un 5/9 fins al moment. La factura va ser, en el descans, el treballat i positiu 41-33 per als interessos locals.

Blazic va treure galons en la represa per impulsar un 12-4 de sortida i donar la màxima renda als andorrans als quatre minuts (53-37). L’esperada reacció del subcampió de la supercopa, avançant línies tota la pista, només els va permetre tancar el tercer quart amb un 61-50. En el darrer, els de Peñarroya van començar a notar l’alè al clatell d’un Herbalife que va igualar el resultat amb Seeley, Oliver i Báez com a botxins. La por de guanyar, amb un inquietant 77-76 a menys de dos minuts del final, va esvair-se amb dues accions decisives d’un gran Stevic i les dues errades finals d’Eriksson.