Mala entrada

El Barça va sincronitzar-se en una defensa compacta per primera vegada als dos minuts del segon quart (28-18). Fins aquell moment, les directrius de contenció li havien fet figa. La més greu, la defensa de transició, fonamental en el bàsquet actual per no propulsar el rival.

Si bé va arrencar ben posicionat, fent passar tot el joc ofensiu per les mans de Séraphin (7-4), les escomeses sèrbies, molt dinàmiques i utilitzant molt pocs segons de la possessió, el feien anar de corcoll. Estudiat al mil·límetre, Lessort corria el camp quasi com ningú i en tot cas molt més ràpid que Séraphin, i Sito Alonso va haver de treure el francès (15-10). Abans ja havia fet entrar Pressey per incrementar la pressió a la direcció local, però entre poc i res van canviar les coses fins al final del quart (24-13). Precipitat, precari en les ajudes i superat en l’un contra un, l’equip patia perquè havia d’atacar posicionalment i no deixava anar la pilota amb velocitat. La passava amb lentitud, empetitia la pista i feia més gran l’Estrella Roja.

Sense rebot (12-6), tampoc ofensiu (1), i malgrat les rotacions constants de Sito cercant el cinc idoni, el resultat se li trencava (33-20, 14’), perquè tot i perdre poques pilotes, els locals les castigaven totes. La tornada de Séraphin va coincidir amb uns moments de desencert dels serbis, i el Barça, localitzant punts a camp obert, es va rehabilitar (33-28). Però sense continuïtat, inoperant en la reacció al joc per parelles que proposava Rochestie (44-32).

Final dolent

Reagrupat, tornant del descans, l’escassa determinació quan alliberava tirs el va amansir i situar Hanga sobre Rochestie no li donava els resultats esperats, també perquè Séraphin, tot i anotar amb facilitat, desatenia i desguarnia la custodia de la zona (55-41, 25’). Sito va treure el pivot francès –ja no va tornar al partit–, va situar Vezenkov en la posició de tres i, tot i no arribar als triples d’Antic, els blaugrana van falcar la rereguarda. Van deixar d’anar a remolc i Heurtel va entrar finalment en ritme ofensiu.

Primer anotant –7-16 per tancar el quart (62-57)– i després involucrant els companys, harmonitzant els atacs. I si bé Bjelica i Rochestie continuaven sent un maldecap, el Barça havia identificat els arguments per discutir un triomf que mai abans havia estat seu –79-80 després d’una transició de Hanga a 2:54. Havia tornat, però en els últims dos minuts (82-82) no va tenir prou tacte per contestar la convicció i la tenacitat de Bjelica i Rochestie.