Argument de pes

No era el Barça un especialista en el tir de 3 punts fins ahir. Fins ara acreditava un 35% tan discret com la producció en valor absolut des de l’arc (menys de 23 punts per partit de mitjana). Registres que van quedar esmicolats ahir (27 dels 50 punts fins al descans des del triple i 42% d’encert final).

Al Barça també el va ajudar la comparació amb el rival, que al 9/16 blaugrana oposava un 2/8 molt pobre. Revolucionat i amb problemes per aplicar pausa i rauxa quan tocava, el Barça va aconseguir estabilitat mental a partir de l’encert. I amb l’estabilitat va millorar la presa de decisions. El València, fora d’algun error defensiu –com el que va costar el 33-24 de Koponen– va tenir una orientació clara en la seva defensa: tancar el joc interior i, quan el Barça aconseguia fer circular la pilota amb passades extra, concedir el triple a Oriola i, sobretot, a Pressey. El problema és que es va trobar amb una sèrie de circulacions ràpides, amb el targarí clavant els seus dos intents i, sobretot, amb un triple de vuit metres de Pressey en l’última acció de la primera meitat, que tancava un 10-0 (50-32).

Tornant del vestidor, el Barça va produir de manera diferent. El primer intent des de 6,75m va trigar més de quatre minuts, i va ser l’últim que convertirien els blaugrana (Hanga, 61-44).