Sobretot que és conseqüència de moltes coses ben fetes. És un camí llarg i m’he endurit a còpia d’hòsties. Crec que ja m’he guanyat que no em posin més etiquetes que avui dia ja són injustes. Fa molt temps que treballo en silenci i molt durament.

No. I menys amb tot el que es va generar al meu entorn. En el Barça hi havia una urgència històrica de fer pujar joves del planter i amb 17 anys es van crear entorn meu unes expectatives que em van matar. No era ni tan bo ni tan dolent després quan van decidir que no continués, però tot el que es va generar entorn meu va ser desproporcionat, sobretot després de debutar a l’ACB, i no em va ajudar ni en el joc ni com a persona.

Treballant i canviant l’actitud. Em penedeixo de no haver estat més obert per aprendre. En la meva etapa al Barça no vaig tenir paciència, i això ha estat un bon aprenentatge per al futur. He madurat, he tingut una bona evolució i tot això ho he fet treballant molt i passant mals moments.

El meu primer any després de sortir del Barça vaig anar a Osca i em vaig trencar el dit. Vaig estar una setmana fatal i fins i tot em va passar pel cap deixar el bàsquet, tot i que soc un boig d’aquest esport. Gràcies a la família i als amics vaig recuperar forces, i després he anat superant obstacles com fins ara.

Molts. Pensa que sóc culer i vaig arribar a la Masia als 13 anys coincidint amb l’època gloriosa del futbol i del bàsquet. A la Masia hi havia Rafinha, Samper, Deulofeu, Sergi Roberto i, juntament amb l’Oriol Paulí, ho vivíem tot molt. Però haver de marxar després d’un any dur amb lesions i després que tothom m’hagués elogiat i m’hagués dit que confiava en mi va ser dur.

Quan tens 17 anys i et diuen que ets el millor és molt difícil veure la realitat. Em penedeixo de no haver sabut gestionar la situació. A més, soc obert, amb personalitat i caràcter, però era massa jove. Ara he après a gestionar les emocions i estic creixent.

Vull treballar molt físicament, tècnicament i també defensivament.

Sé que quedarà estrany el que diré, però crec que vaig fer grans números perquè en defensa vaig estar bé, i això em va donar confiança al davant.

Sé que en són molts, però el partit em va portar a això, no van ser tirs forçats. En vaig anotar vuit, però a més d’anotar vaig dirigir.

Que treballem molt. El mèrit és de l’Arturo Álvarez. Ha fet un equip equilibrat, amb talent, sòlid i dinàmic. Molts esperen que punxem, però jo ara mateix no ho veig, perquè tenim confiança. Agada destaca perquè penso que és un jugador ACB, però la clau és que som un equip.