Entrar bé en el partit no és sinònim de victòria per al Barça Lassa, però fins ara ha estat sempre el preludi de veure el millor joc que ha interpretat l’equip de Sito Alonso –i quan ha mantingut el to durant els quaranta minuts ha significat veure’l atropellar els rivals. Començar els partits en punt mort, en canvi, ha estat pràcticament sempre el prefaci d’una derrota, perquè aquest Barça encara no té prou joc ni prou arguments per moure’s i jugar amb el rival moderant la iniciativa i el resultat en contra. Com un equip en construcció o com un equip petit.

“Per guanyar el CSKA i el Fenerbahçe encara hem de millorar molt, però hem de tenir la capacitat de guanyar altres equips que poden ser del nostre nivell o pitjors. Encara no hem demostrat res i hem de treballar molt per competir contra els millors”, assegurava Sito Alonso després de perdre contra l’Iberostar. En les dues relliscades al Palau en la lliga, diumenge i contra el Múrcia, l’equip va pagar la temeritat d’arrencar a veure-les venir. En tots dos casos, el ritme de pas el va dictar l’oponent, i el Barça va ser incapaç no només de trobar un cinc que desxifrés el moment, sinó tampoc cap associació que li donés un mínim de continuïtat en les prestacions ofensives. Per postres, tant els d’Ibon Navarro com els de Fotis Katsikaris van fer festes amb el rebot ofensiu: 15 que van ser 18 punts, els murcians, i 13 que van ser 19, els canaris.