En la pintura

El partit entre els dos millors equips de la lliga més aviat va semblar entre els dos millors equips defensius de la competició. Que també ho són. L’Uni no es va sentir còmode a la pista en la primera meitat. És clar, l’Avenida és un equip d’Eurolliga, i es nota. Per discutir la victòria a l’equip de Salamanca s’ha de conviure amb l’ús de les mans i del contacte –sempre en sabran més– amb els dos contra un i, en general, a una sèrie d’estratègies encaminades a impedir que el rival tingui continuïtat en el joc. L’Uni no en va tenir en el primer quart perquè va perdre el rebot de manera escandalosa –dels 17 que van sortir de l’anella gironina, 9 van ser per a l’Avenida–, però és que al darrere també va patir molt contra les jugadores grans d’Ortega, responsables de 14 dels 19 punts visitants en el primer quart. Els únics bàsquets en joc van ser els tres de Colhado i el triple de Núria Martínez que va engegar el marcador.

Sense rebot no hi ha transició i si l’Avenida el porta sempre al cinc per cinc, l’Uni pateix. Evans va fer la segona falta de seguida (15-19) i, tot i que Traoré no té el mateix físic, va veure cistella jugant oberta i en transició, de manera que no s’hi va perdre. Amb tres contraatacs seguits (24-26) Ortega va parar el partit. L’Uni atacava amb més equilibri i si no va capgirar el resultat va ser perquè l’Avenida anotava algun bàsquet fàcil amb De Souza i quan superava alguna situació d’ajudes que proposava l’equip gironí. Surís mirava d’abaixar el llistó del contacte demanant més rigor arbitral (33-38).

Sense rematar

Onze pèrdues va cometre l’Avenida en el tercer quart (21 en total per 13 de l’Uni). Fontajau (3.500 aficionats, la millor entrada de la temporada) s’esverava amb el nivell de contacte permès. Núria Martínez –partidàs tot i no descansar ni un segon– situava el 40-42 amb un triple i poc després en fallava un per empatar a 45, però l’Uni acabava el quart amb Colhado i Evans amb tres faltes i una estadística poc optimista: 10 tirs de camp més (18, per 8 de l’Avenida) i només 9-7 de parcial del quart.

L’equip de Surís, però, estava dret. El quart va arrencar des del triple (Mestdagh, Traoré i Givens, 45-51). Colhado connectant amb Núria Martínez a sota i Traoré amenaçant de lluny i anant cap a sota eren peces bàsiques. La senegalesa va acabar jugant d’alera al costat de la brasilera i d’Evans. Amb 51-56 Ortega va posar el seu –per guerriller– joc interior en pista (Gil i Nicholls) però l’Uni va fer un gran esforç defensiu (56-56) i l’Avenida va haver de buscar la de sempre, Sílvia Domínguez, per desencallar-se. Amb tot, un dos més un d’Evans va donar avantatge a les locals (59-58, a 4:03 del final) amb Fontajau ensumant la sang. Però Elonu, jugant al costat de Nicholls i Robinson però al pal baix, va fer molt de mal –possiblement si Mendy no hagués passat ahir un procés febril no ho hauria tingut tan fàcil– i un parell d’errors no forçats de l’Uni van ser la sentència.