El Salt va encaixar una derrota dolorosa a la pista del Castellbisbal, un equip que el supera en la zona baixa i que li pot complicar les coses si a final de la fase regular entra en joc el basket average, perquè el +15 d’ahir serà difícil de remuntar.

El gran dèficit del Salt va ser defensiu. No només pel fet d’encaixar més punts que en qualsevol partit anterior, sinó perquè el Castellbisbal no es distingia –fins ahir– per la seva capacitat anotadora, ja que el seu sostre eren els 77 punts que va fer contra l’Olivar.

L’equip que dirigeix Oriol Verdés va tenir massa alts i baixos al darrere. Va concedir massa bàsquets fàcils i segones opcions de tir als locals. Sempre a remolc, però sense estar fora del partit, va trobar uns moments d’inspiració ofensiva en el tercer quart, i en l’últim –que havia començat a 11 punts– va tenir una revifada i es va situar a cinc punts quan faltaven 5 minuts per al final.

La capacitat de reacció per arribar a la fase decisiva del partit és l’aspecte positiu del partit, però quan era el moment de collar al darrere va recuperar els mals hàbits i un parell d’errades defensives sumades a dues precipitacions amb pilota i algun error des del tir lliure van costar-li una derrota que pot fer mal.

Tot i els 22 punts (8/12 de 2) i 8 rebots de Wimbish, els 16 de Planas (4/7 triples) i els 13 de Ferragut, el Salt no va estar a l’altura en cap moment. La diferència, la va establir la intensitat que van posar a la pista els dos equips i la capacitat de col·lectivitzar el joc del Castellbisbal (18 assistències).