El que comença malament...

La sortida del Barça, amb la sorpresa del debut en la titularitat de Pressey, va venir marcada per les pèrdues de pilota. Després d’un 3-4, els de Sito Alonso van encaixar un 7-0 (12-6). A partir de llavors, els valencians van anar sempre al davant. L’entrada de Navarro i Oriola, però, va reactivar els blaugrana. Cinc punts seguits del capità van acostar els seus 14-11 a la vegada que augmentaven el nivell defensiu amb l’entrada de Sanders, Vezenkov i sobretot Oriola. Una cistella del de Tàrrega empatava el matx (25-25). Però Navarro, màxim anotador del Barça (8 punts) anava a la banqueta necessitat d’oxigen i sobrat de caràcter. I amb la Bomba assegut, els de Txus Vidorreta van neutralitzar en atac els blaugrana. Els valencians tornaven a obrir forat en el resultat contra un Barça que abusava del triple. En el primer quart havia fet un 1/3 des de la línia de 6,75 metres. En el segon va fer un 4/12 llançant molt més triples que no pas tirs de dos (4/6). Això ho aprofitaven els valencians i un triple d’Abalde posava la màxima del matx (41-31). En el descans tot estava obert (43-36).

En el tercer quart Pau Ribas va agafar la direcció del Barça com a base. I precisament cinc punts seguits del de Badalona van igualar el matx (47-45). Dubljevic iniciava el seu clinic a la zona (4/4 de dos). El tàndem ex-València Ribas-Oriola mantenien els seus dins el matx. En aquesta fase, però, el Barça no va estar tan intens com feia falta, cedint fins a 11 rebots ofensius que donaven segones opcions als valencians (59-51). El València havia atrapat quasi els mateixos rebots ofensius (11) que no pas el Barça en defensa (13).

Ni amb Abalde de base

En el darrer quart es va començar amb una situació atípica del València, perquè Txus Vidorreta va situar Abalde de base. Les lesions de Vives i Sergi Garcia i el desgast de Van Rossom va fer que els valencians se la juguessin. El Barça es va situar a només dos punts (63-61), però en aquesta fase les imprecisions dels dos equips van ser absolutes. Els blaugrana es precipitaven en accions individuals i sense control. La dada més clara és que el Barça només va ser capaç d’anotar dos punts en 4:30 minuts. Sito Alonso ho tenia clar i va haver de demanar un temps mort en veure que al seu equip li faltava ordre i perill ofensiu. Amb 67-61 va donar entrada a Navarro i Oriola, els dos referents. Però el Barça sempre va donar la sensació de voler i no poder, sempre arribant tard a tot arreu i també, un dia més, a la remuntada. Els blaugrana continuen sense tenir regularitat ni estabilitat.