El Barça Lassa va tornar a fer figa, una vegada més, i ja en són divuit en els trenta sis partits que ha jugat aquesta temporada.

Ordinari, la vulgaritat va quedar ahir acotada en el primer i en el tercer quart, en els dos períodes en què l’equip surt del vestidor alliçonat per l’entrenador. Atropellat pel MoraBanc, van ser vint minuts en què va encaixar 67 punts i amb prou feines en va anotar 32, xifres inabordables per a un equip que pretén aguantar la mirada de la classe dominant. Parant atenció a la classificació, el resultat d’ahir és insignificant perquè la positiva realitat d’aquest Barça és que les classificacions en el seu cas són irrellevants. Habitual en la derrota, l’equip de Sito Alonso fa angúnia i no sembla tenir solució.

L’anvers de la moneda va ser ahir el MoraBanc. L’equip de Joan Peñarroya va celebrar el diumenge des del salt inicial. Sanè li va donar punts des del triple (17-6, 4’) i l’equip no només va trobar ritme ofensiu sinó que va treure del partit Tomic, encara ara el valor ofensiu més regular dels blaugrana quan se’l busca. El Barça va anar a remolc de l’aparició de Sanè, va posar Oriola per defensar el perímetre i aleshores van ser les continuacions de Stevic el seu maldecap (33-14). L’Andorra es va aturar en el segon parcial perquè amb Hanga, Kurucs, Claver i Oriola els visitants van localitzar harmonia en l’esforç defensiu. Heurtel, sempre per lliure, va reanimar els seus (45-39), però va ser un miratge perquè la represa va començar amb un nou triple de Sanè i un de Shurna en transició (51-39). I amb Sito demanant temps mort després de 53 segons. Després de 53 segons del tercer quart.

Neguitosos amb els àrbitres, els blaugrana van perdre bous i esquelles, incapaços de seguir la pista de Jaime Fernández i arribant tard a qualsevol temptativa defensiva (66-45, 25’). Rebent cistelles una rere l’altra, innocus en la seva proposta de joc i amb un llenguatge corporal decebedor. Entregant el partit en trenta minuts (79-57) i interpretant l’últim quart com l’enèsima remuntada de mentida.