Èric Surís no volia dramatitzar la derrota: “Totes afecten i si són contra el mateix rival també. Però hem de mirar el trajecte del dia a dia i tenir clar que si treballem bé i arribem a una futura cita amb l’Avenida, tornarem a mirar de guanyar sense que les derrotes ens afectin. D’altra banda, si veus el seu potencial, no ha de ser cap trauma. És la realitat i ens fa molta il·lusió posar les coses difícils a l’Avenida i poder treure’ls un títol.”

El tècnic valorava bé “la proposta i control” de la primera meitat: “En el tercer quart, però, hem fet males lectures en defensa i en quatre minuts se n’han anat de deu i ens ha costat tornar-nos a sentir a gust com abans.” “En tot el partit han tingut molt d’encert en tirs oberts de Robinson i Nicholls, que ens han fet molt de mal”, constatava. Conclusió: “Si no estem 40 minuts sense errors, contra l’Avenida no traiem el partit. Hi crèiem, però el potencial de la plantilla forma part de l’equació. I elles han estat rotant les quatre interiors, és la diferència. L’Avenida et passa factura per alçada i quilos, en la pintura, per resumir. I quan l’energia se’n va en situacions de pal baix, de contacte, que és on són més dures, ve el petit error i no s’arriba al triple de Mestdagh. Per això ho fan bé a l’Eurolliga i encaixen pocs punts.”

Surís va explicar que havia jugat amb dos quatres pels problemes de Colhado –“problema més de malaltia que físic”– i Alminaite –“fa una setmana que no s’entrena per l’esquena”– però advertia: “No és excusa, i hem buscat com fer mal així. Per això hem fet zona, perquè a l’Avenida li costava i li fèiem mal. Però elles a nosaltres també.”