Era gairebé utòpic creure que el Barça Lassa esdevindria un equip consistent amb només dos entrenaments amb un entrenador interí, tot i l’esforç persuasiu d’Alfred Julbe. Tampoc és un equip amb continuïtat excelsa el Maccabi, i per aquí va venir l’escletxa en un parell de fases del primer quart i del tercer, però el treball de regeneració ha de ser més profund perquè produeixi victòries contra rivals d’alt nivell. Serà cosa de Pesic.

La posada en escena va ser il·lusionadora. Amb Kurucs de quatre i Sanders de tres, atacant amb quatre oberts i poc sistematitzats, el Maccabi va patir per ajustar-s’hi. A més, el triple era productiu (tres d’inici i 5/11 en el primer quart) i el rebot d’atac també (6). L’11-20 feia goig, però quan va marxar l’encert el Maccabi ho va aprofitar per clavar un 26-6 en set minuts (37-26) que deixava en evidència el Barça. Més agressius al darrere, amb millor balanç, empetitint Tomic –tou en moltes accions fins que el van fer emprenyar– i sense Navarro en pista –l’únic que havia anotat i generat en els primers minuts de l’apagada– el Barça va perdre totes les virtuts. Sense l’oxigen del triple i del rebot d’atac –que l’energia local també havia fet canviar de mans– els blaugrana s’havien quedat sense element reequilibrador del seu atac i tampoc apujaven el to al darrere. Semblava com si Julbe hagués fet tan bé la feina de descompressió, buscant que Pesic trobi un equip amb la ment neta, que l’equip hagués quedat desprogramat. Va tornar Navarro i alguna cosa més hi va haver en atac –tot i que tres renúncies a tirs còmodes del capità van sorprendre– però permetre transicions una rere l’altra al Maccabi era molt mal negoci (46-38).