Bàsquet ACB

SITO ALONSO

EXTÈCNIC DEL FC BARCELONA LASSA

“En bàsquet ningú té més passió que jo”

Sito Alonso analitza el seu adeu del Barça Lassa una setmana després de ser destituït i diu que se sent orgullós d’haver estat “fidel al model” que li van demanar

El tècnic lamenta no haver trobat l’estabilitat a l’equip, explica les mancances que ha tingut, el paper dels joves i el dia de la seva sentència contra el Baskonia

És difícil trobar algú que hagi jugat com nosaltres contra el CSKA, l’Olympiacòs i el PAO. La inestabilitat ha generat incomprensió
És cert que vaig demanar al Nacho de canviar algun jugador de l’equip, perquè creia que podíem millorar en alguna posició

Sito Alonso va deixar de ser el tècnic del Barça i després d’una setmana de reflexió ha donat el seu punt de vista d’un somni frustrat.

En qui s’ha refugiat en els mals moments?
En la meva parella i el meu pare. Ell no s’acostuma a equivocar i ja em va avisar. No reconeixia el treball que veia, em va dir un parell de coses i no es va equivocar. El meu ajudant, l’Òscar Lata, com que no és gaire alt i no es deixa veure gaire sembla que no en sàpiga. I en sap més que el 90% de la gent que s’asseu a una banqueta. Veu coses que altres no veuen. El meu pare és igual. Va veure que m’apagava.
Quan s’apagava vostè?
Alguna vegada potser sí. Sempre he tingut relació passional amb els meus jugadors. Amb dos, tres o quatre que llançaven l’equip. Però aquí no l’he aconseguit tenir i s’hauria de preguntar a ells per què no. I això rau en la passió, que és part del meu èxit.
Ha parlat amb Aíto i Pascual.
I tant! Són amics meus i parlem molt sovint. Tenim fidelitat i lleialtat.
Es prendrà un temps de descans o si té una oferta l’acceptarà?
Ja he tingut una oferta i no l’he acceptada. Però si en rebo una que m’agradi l’agafaré.
De qui ha rebut l’oferta?
Això no ho diré. A mi m’encanta el bàsquet. Ara un dia entrenaré el cadet del Sant Josep i l’aleví de l’Stadium Casablanca on hi ha el meu pare. Ara vaig a la copa turca. No puc desconnectar del bàsquet.
Ha fet autocrítica?
He analitzat les coses que he de millorar i coses que m’han perjudicat. No he pensat qui ha estat el culpable. Em sento bé perquè he estat fidel a l’objectiu pel què se’m va fitxar. Però els resultats manen i no hem tingut estabilitzat. La resta ha estat executat a la perfecció com estava establert amb un nou projecte, el planter... tot ha estat 100 per 100 eficient. Hauria tingut més sort si hagués pensat només en mi i hagués apostat pel Rice. Però no hauria ajudat a l’ascensió dels joves. Amb Ricky a la Penya hi havia Bennett, que va ser clau. I Rice no complia aquests requisits.
Però es va dir a l’estiu que vostè no el volia i no el coneixia?
Em van oferir la possibilitat de tenir-lo, però pel que em van explicar vaig veure que no era la millor opció tot i que m’ha perjudicat per ser fidel al model. Sempre he pensat que quan un club té una mala època, com li passava al Barça, és important que al vestidor hi hagi menys de la meitat dels jugadors que han patit la situació. Ho vaig fer al Bilbao i em va anar genial donant sortida a jugadors que tenien qualitat. Però aquí ha estat al revés.
Quin jugador ha rendit per sobre del nivell esperat?
No els he valorat mai individualment. És la diferència meva amb altres tècnics. En d’altres equips pot ser que tot i que l’equip no estigui fort amb quatre jugadors de nivell poden guanyar. Però per mi era molt important el grup i fer una estrella grupal. Els partits en què hem esmicolat equips grans d’Europa i és pel treball d’equip. És molt difícil guanyar de 23 punts el PAO, l’Olympiacòs i el CSKA, o anar guanyant de 36 punts el Maccabi. Això és molt difícil en l’Eurolliga. I ningú ens ha guanyat a nosaltres de 30 fins a l’últim partit.
Creu que els jugadors tenien clar el seu rol?
Una de les coses que tinc bones és que soc molt clar. No he trobat l’estabilitat per fer les rotacions, però si els preguntes als jugadors si tenen clar el rol que tenien diran que sí. Amb plantilles de 14 jugadors és difícil de gestionar. És més fàcil fer-ho quan guanyes. L’ideal és tenir 10 jugadors de primer nivell i que les fitxes 11, 12 i 13 siguin del filial. Però teníem jugadors lesionats de risc.
Algun moment ha demanat al club que algun dels jugadors de la seva plantilla deixés l’equip?
Sí. No et diré quins, però pensava que hi havia algunes posicions que les podíem reforçar i l’hi vaig dir al Nacho Rodríguez. L’exigència és molt alta i creia que podíem millorar amb algun canvi. Tot i que penso que aquest equip unit pot fer coses grans. Com guanyar la copa.
L’han fet fora pels resultats?
M’imagino que sí. L’equip ha estat poc estable i quan tens un projecte nou l’estabilitat és clau, perquè quan hi ha pressió no se suporta. Excepte el partit contra el Baskonia mai havíem tingut una mala imatge. Si no, ho diria. I en canvi és difícil trobar un equip que hagi jugat com nosaltres contra equips com el CSKA, Panathinaikòs i Olympiacòs. Aquesta inestabilitat ha donat peu al dubte, el dubte a donat peu a la incertesa i la incertesa a la incomprensió.
El Barça hi ha més pressió que a Vitòria?
El Baskonia és un club amb moltíssima pressió, molt diferent a la del Barça. Baskonia potser mediàticament té menys pressió, però de resultats i exigència molt més, perquè és impossible trobar un club o un president com Querejeta, que està a sobre. Això és d’agrair, perquè he après molt. Al Barça la pressió l’he sentida per fer la meva feina, però estic fora de les xarxes socials i mitjans de comunicació. No miro res. Només sabia què passava si em trucava un amic i em preguntava si estava bé.
Parla de Baskonia. Allà va explotar tot?
Sí. Vam tenir la baixa de Ribas i va ser clau. Els inicis amb Pau de base ens donava estabilitat. Els dos últims mesos només tres partits vam jugar sense Ribas de base i van ser a València, a Vitòria i contra el València perquè volíem pressionar el base rival perquè només en tenien un. I els resultats sense Ribas de base d’inici ho diuen tot.
A Vitòria va tenir la sensació que li feien el llit els jugadors?
Mai penso això. Si fan això és un tema molt greu com a professionals. Entenc que juguen per passió i no entra dins el meu cap. La desídia no va amb mi, i és el que li ensenyo a la meva filla. Penso que estaven sobrepassats. Quan els jugadors siguin més grans ja els ho preguntaré. A vegades he sabut coses amb el temps. Si ho han fet em sap molt greu per ells.
Hi va haver picabaralla amb Sanders?
Segurament hi ha hagut alguna cosa al vestidor, però va ser apartat perquè podia rendir més. Mai ha estat a la graderia per indisciplina. Mai. En un vestidor passen moltes coses, però no es deixa un jugador sense jugar. Hi ha multes. Però és greu que surti del vestidor. Us sorprendríeu de les coses que passen, però no hi ha problema. Però per a això hi ha el reglament intern.
Es deia que havia presentat la dimissió al desembre?
És mentida. Mai l’he presentat en la meva carrera. Respecto qui la presenti, però per fer-ho has de tenir incapacitat per tirar-ho endavant i mai n’he tingut. Sí que he vist que la situació del primer quart a Vitòria era molt delicat.
Han faltat referent a l’equip?
A la gent la coneixes per com aguanta la pressió. Per ser jugador del Barça s’ha d’haver estat a un club del nivell del Barça per aguantar la pressió. I moltes vegades he hagut de treballar per ensenyar-los a conviure amb aquesta. El partit del Brose Basket ens va marcar perquè és difícil veure uns 17 minuts tan perfectes com els que vam fer i acabar perdent. Aquell partit va ser fonamental; va quedar gravat.
Vostè va decidir sobre els jugadors de la plantilla del Barça?
Heurtel no perquè ja estava fitxat. I em van dir que tindríem un base titular al seu costat. Volia Larkin però no es va aconseguir i hauria estat un jugador clau per l’equip i pel Palau perquè dóna energia i espectacle i hauria estat la nostra estrella. El meu dubte i he de trobar el perquè l’equip ha estat capaç de jugar tant bé i després no hem estat capaços de fer-ho amb més regularitat.
Es volia Vives i al final va arribar Pressey...
El meu estil de joc requereix una capacitat de direcció. Pressey va tenir el meu vistiplau però perquè tenia la sensació que tindríem un tercer base que al final no es va concretar. Pressey està bé però no se li poden demanar coses que no sap fer. No tinc res a retreure-li.
En què creu que ha fallat?
Moltes vegades me sentit frustrat perquè no he estat capaç de transmetre als jugadors la passió que tinc dins i que és fonamental per jugar amb mi. La passió del bàsquet i pel treball. No dic que no treballin. Però és difícil de trobar algú amb la passió que tinc jo.
La té Svetislav Pesic?
Em sembla encertat el seu fitxatge: té passió i no ha de demostrar res al Palau. La meva passió no ha estat ben entesa per l’equip. Tinc una passió per sobre del límit. Va per sobre dels resultats. Tinc tant respecte per Pessic que al meu despatx en el Barça hi tenia una foto seva
De debò? I quines fotos hi tenia més?
Em van donar l’oportunitat de decorar-lo i vaig voler posar gent important del Barça a nivell de caràcter que són importants per assolir objectius com ara Grimau, Sada, Ricky, Navarro, Nacho Rodríguez, Epi, Norris, Aíto, Pascual...només em vaig oblidar Pete Mickeal i em sap greu.
Quins objectius es va fixar?
Per mi no hi havia any de transició sinó que volia guanyar alguna cosa. L’objectiu no eren ni guanyar l’Eurolliga, ni estar a la final four ni entre els vuit primers però sí competir a un nivell alt i no ho hem fet amb regularitat. Però no hi ha cap equip, ni entre els vuit primers que tinguin la diferència de punts a favor i en contra que el nostre tot i estar a la zona baixa. Això és una cosa increïble. No trobaràs mai una situació així i és perquè competíem sempre.
Perquè fitxeu Jackson si feia falta un base i, a més, vostè volia Matt Thomas, de l’Obradoiro?
No van trobar cap base. Jo preferia un jugador que d’immediat pogués anotar i fos de la lliga, però no es va poder concretar i van fitxar Jackson perquè ja coneixia el Barça. A mi m’anava bé un altre.
Qui mana al Barça?
Jo diria Nacho Rodríguez. No tinc queixes d’Albert Soler o de Juan Llaneza. Després podem parlar si podríem haver fet més o menys conjuntament i més valent en les decisions amb jugadors però estava al mateix nivell que jo en passió. Crec que necessita temps. És fonamental per tots. També per l’entrenador. Està fent una feina positiva en quan els objectius. Les converses les vaig tenir amb ell i no a l’agost sinó abans de les semifinals del play-off.
“El projecte es diu Sito Alonso”. Frase de Nacho Rodríguez en la seva presentació. L’ha perjudicat?
Sempre he acceptat el repte. Se’m mesuren els resultats però bans del partit contra el Milà vaig estar sis hores a la ciutat esportiva treballant amb el cadet, el júnior....i també em van fitxar per això i ho podria haver deixat de fer i no ho he fet. Era una cosa clau en el projecte.
Parles del planter però no han tingut protagonisme?
Si hi ha alguna persona capaç de donar protagonisme als joves aquest sóc jo. Només has de mirar al Baskonia els minuts de Diop o en el play-off contra el Gran Canaria que ens jugàvem quedar fora Sedekerskis 17 minuts. No és pot fer el salt de cop. Els joves necessiten un pont per no caure. No em trobat el moment de fer-los entrar però el treball s’ha fet perquè coneixien els sistemes, entrenaven amb mi individualment i també amb l’equip i estic convençut que Pol Figueras i Aleix Font haurien tingut minuts per nivell.
La relació amb el Barça B ha estat positiva. doncs?
Hem mantingut la relació perquè el primer equip i el B estiguessin connectats. Però durant aquests dies que l’Alfred Julbe ha portat l’equip ha fet coses que no he entès i el dia que pugui parlar amb ell li preguntaré perquè ho ha fet.
Creu que abans que vostè la primera opció era Jasikevicius?
Si va tenir l’oferta per què no va venir? Alguna cosa d’hauria veure. No he perdut gaire temps si ell era la primera i jo la segona. Jo volia entrenar al Barça. M’era igual. Crec que és un entrenador que encaixa amb el Barça per la seva passió, pel caràcter, pel coneixement i perquè no depèn de fitxar pel Barça pel seu estatus. Però m’imagino perquè el volien perquè podia il·lusionar el Palau.
Què té el Madrid que no tingui el Barça?
Han trobat estabilitat deixant treballar. No recordo com va anara el primer any amb Laso però han trobat estabilitat i un segell competitiu. I ell en té molta part de culpa de l’èxit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.