Bàsquet ACB

bàsquet

copa del rei

‘Veni, vidi, vici’

El Barça de Pesic alça la copa superant el Madrid jugant molt bé fins a cinc minuts del final (67-80), quan el temor a guanyar l’empetiteix fins a haver de defensar l’última possessió per assegurar el primer títol en tres anys i mig

Pesic va agafar l’equip fa deu dies i a Las Palmas el Barça ha guanyat tres partits en quaranta-vuit hores

El Barça és campió de copa cinc anys després, un títol que és la penúltima prova de la genialitat de Svetislav Pesic, l’enèsima en la seva carrera de campió.

Governant el torneig des del salt inicial, amb cintura per canviar de direcció i de ritme durant els partits, el conjunt blaugrana va derrotar ahir el Madrid jugant uns excel·lents primers trenta-cinc minuts i uns pobres últims cinc. Amb defensa, rebot i punts en els primers trenta-cinc i amb defensa, rebot i esperit en els últims cinc. Concentrant la rotació en vuit homes i sense comptar amb el millor Heurtel i molt poc amb Tomic ni Oriola, trets de partit per faltes, van ser Moerman, Hanga i Sanders els que van aguantar l’equip en la profunditat de la final, amb Pau Ribas sintetitzant el talent d’uns i la grapa dels altres. El Barça torna a ser campió de copa i a Pesic el que és de Pesic: ho és perquè Pesic és especial.

Competir, madurar

Fos amb Tomic o amb Moerman, l’equip va obrir l’acte com marquen els manuals de les finals, portant pilotes a sota per trobar faltes i equilibrar la velocitat de pas dels primers minuts, elevadíssima i amb atacs molt curts (10-8, 5’). Hi havia compromís en la defensa individual i bones ajudes, i es carregava el rebot ofensiu per minimitzar la transició dels de Laso, però els problemes per atacar amb harmonia eren també manifestos. Heurtel no va entrar bé i va passar desapercebut, i Ribas, si bé va anotar, tampoc va poder involucrar companys (21-15).

El primer quart havia acabat amb un tap de Hanga després de recuperar tot el camp. En l’obstinació defensiva el Barça hi tenia el que buscava: incomodar l’ofensiva blanca, treure els de Laso de posició. L’hongarès va ser un pilar. La seva voluntat va ser seguida pels companys (21-20, 12’) i ni l’acumulació de faltes en els mateixos homes –onze en cinc jugadors en el descans, ja amb tres de Tomic– afeblia el zel col·lectiu en l’auxili. Es perdien rebots, però l’equip es reconeixia i la tornada d’Heurtel va donar-li un altre aire en atac. Va connectar amb Tomic i a la iniciativa defensiva el Barça va afegir-hi la del marcador (26-28, 15’). De la maduració, de la cura dels detalls (Moerman), l’equip en va treure el 34-40 de la mitja part.

Jugar, sofrir

Amb pocs guarniments i amb un llenguatge directe, amb Pesic els jugadors han interioritzat què han vingut a fer en aquest món i han entès que el Barça és sobretot una realitat de la qual no es poden evadir, amb unes responsabilitats inherents que, traslladat al camp, significa jugar amb energia i honestedat. Pesic ha vingut i ha provocat ser el centre d’atenció, dins i fora de l’equip, que és una molt bona manera d’aïllar els jugadors. Ha volgut ser el focus sense deixar de lloar els jugadors en cada oportunitat que li han posat un micròfon al davant.

Les excel·lents sensacions del final del segon quart van tenir continuïtat en l’obertura del tercer, amb dos triples i contracop després de recuperació (35-51, 22’). Laso va tornar del temps mort jugant amb Doncic al quatre, per eixamplar el camp, disposició que va coincidir amb la tercera falta de Hanga i la quarta d’Oriola. Del moment crític (40-51) l’equip en va sobreeixir amb defensa i determinació, sense vacil·lacions (40-58, 26’). Però Laso insistia amb només un home gran per pressionar, buscar triples i faltes (i tirs lliures). El profit en el marcador va ser escàs, però va aplacar el ritme blaugrana (52-67, 30’) i va apoderar-se de la iniciativa.

El temps no existeix, al Barça, i és en les derivacions d’aquesta veritat que cal buscar els mecanismes de l’èxit. I atacar el present des de la intuïció, perquè en el present la primera impressió és la bona. Amb això s’havia arribat fins aquí, i deixar de fer-ho va portar el Barça a interpretar els pitjors minuts de la copa. Els últims cinc de la final.

Ofegat pel Madrid, inicialment va trobar Hanga per anotar (67-80), però el quart se li va fer etern. Li costava Déu i ajuda arribar a camp contrari, i quan ho feia allargava comprensiblement però temeràriament els atacs. Tir lliure a tir lliure, els blancs s’anaven acostant. Sanders va emergir, però la seva incontinència no va ser suficient. Amb 82-90 a 52 segons, la por a guanyar i el canell de Thompkins van treure el títol de les mans del Barça i va deixar-lo enlaire (90-92). Deu segons per jugar i un ai al cor que va quedar en això perquè ni Oriola va anotar els tirs lliures ni els blancs, feliçment, van transformar els tres darrers tirs que van tenir, dos a tocar del cèrcol. L’explosió del triomf tornava la trama dels últims deu dies al punt de partida.

Reanimats, en aquesta copa els jugadors han assaborit la força de la convicció, han jugat creient en el pla de partit i han viscut els mals moments amb la mentalitat adequada. L’assumpció pública de l’error de Pesic contra el Baskonia, canviant Heurtel només de començar el primer quart i demanant temps mort disputats dos minuts del tercer, va reconciliar els jugadors amb la figura de l’entrenador. S’equivoca com nosaltres i rectifica. Seguim-lo. I guanyem.

+10
favorable
al Barça en els 22 minuts de Moerman, el millor en aquest punt. A quarts i a semifinals va ser el pitjor (-10).
14
tirs lliures
de 15 intents (93%) del Barça en els primers 35 minuts (67-80). En els últims cinc va signar un 8/14 (57%).
21
pilotes perdudes
dels blaugrana, amb 9 recuperacions i només 10 assistències. En el primer quart, 0 assistències.
39
rebots
va capturar el Barça, 26 en defensa (72%) i 13 en atac (50%). En la segona meitat en va agafar 18, per 7 el Madrid.
44%
en tirs de dos
del conjunt de Laso: 4/11 en el primer quart, 4/12 en el segon, 4/8 en el tercer i 4/5 en l’últim.
100
partits
contra el Madrid ha jugat Navarro després del d’ahir, en què ha totalitzat 2.436 minuts i 1.299 punts.

Thomas Heurtel és escollit MVP

Si bé el base francès del Barça no va tenir en la final el seu millor dia, Thomas Heurtel va ser escollit el millor jugador de la copa, acreditant, en els tres partits 13,6 punts, 10 assistències, 3,6 rebote i 18,3 de valoració. Contra el Baskonia va acabar amb 20 punts i 9 assistències, mentre que contra l’Herbalife en va signar 13 i 14, a una assistència del rècord de la copa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.