bàsquet
copa del rei
Tornar als orígens
Amb el títol de copa, el Barça Lassa ha recuperat el pols guanyador amb l’obsessió per la responsabilitat individual en la defensa i el rebot que Pesic ha inculcat als jugadors
El Barça va aterrar a Las Palmas amb aires renovats però carregat encara amb aquella motxilla que Pierre Oriola va qualificar “de molt fotuda”. Amb bones intencions i la millor predisposició, però amb tot per demostrar. Després de tombar tothom “excepte els Warriors”, l’equip va tornar carregat de “felicitat” i amb la copa, i amb l’afirmació de Pesic que “ara toca guanyar la lliga” sonant a obvietat.
La gran victòria del Barça en la copa és que ja pot començar a construir sense haver de suportar el pes de la derrota. A Las Palmas es va proclamar campió jugant molt bé, acostant-se a la perfecció en dos dels aspectes més bàsics i minerals del joc: la defensa individual i el rebot. Acostant-s’hi o interpretant-la en molts moments; si no, no s’explica que sortís indemne després de 22 i 30 punts de Beaubois i Shengelia, de 5/6 triples d’Eriksson i dels 38 punts en contra en l’últim quart i les 21 pilotes perdudes en la final –un partit contra el Madrid en el qual amb prou feines va poder disposar de sis minuts de Tomic i cinc d’Oriola en la segona meitat per problemes de faltes–. Per sobreviure a tot això s’ha de defensar i rebotejar molt bé, i l’encert ha de ser igualment elevadíssim, i el del Barça, mesurat al costat del desgast que implicava la seva obsessió per la defensa i el rebot, va ser espectacular.
A morir amb vuit
L’equip va aterrar a Las Palmas amb unes urgències desmesurades i, com marca el llibre d’estil en temps de crisi, Pesic va concentrar la rotació en vuit homes.
Va tranquil·litzar Heurtel perquè jugués amb la inconsciència de l’home feliç, i el seu registre va ser acotat per Ribas. Residualment Navarro i Koponen van tenir minuts, i els flancs al perímetre van ser per a Hanga i Sanders. Entre tots dos van assegurar vint punts, set rebots i quatre recuperacions per partit, i en el triomf contra el Madrid van ser determinants per tot això i per la contenció a Doncic. “Una defensa individual i que depèn només de cadascú de vosaltres”, deia Pesic al vestidor. “No busqueu excuses: si us superen és culpa vostra.” Responsabilitat individual també per atacar el rebot. Moerman n’havia agafat set en els dos primers partits i en la final els va igualar. El torneig de Claver ha recordat el Claver del Lokomotiv i el seu talent defensiu va encaixar els companys. A pesar de les faltes en la final, la complementarietat de Tomic i Oriola va equilibrar ofensivament l’equip i el seu ha estat també un torneig majúscul. I l’esperit i la noblesa del targarí han dibuixat el camí a l’equip.
En el meu esforç i en la teva abnegació hi ha el benefici dels companys. Retorn als orígens per crear vincles naturals d’equip, la forja de la mentalitat per atacar amb senzillesa i precisió i per superar els mals moments –en els tres partits l’equip va anar per sota en el resultat, contra el Baskonia i el Madrid ja de bon inici–. Retorn als orígens i títol, moment per a la consolidació, punt de partida per a l’evolució.
Només Joan Peñarroya i Pedro Martínez
Si bé tothom coincidia que amb Pesic es veuria un altre Barça en la copa, abans del torneig pràcticament ningú donava un cèntim pel títol dels blaugrana. En l’enquesta als entrenadors dels equips que no la jugaven, cap el va donar com a campió, i només Joan Peñarroya afirmava que si era capaç de derrotar el Baskonia el veia com una alternativa al seu favorit, el Madrid. D’entre els presents en la copa, només Pedro Martínez era taxatiu: “Tinc molt respecte i admiració a Svetislav Pesic. És un dels millors entrenadors de la història d’Europa, una persona de grans conviccions. Segur que voldrà posar el seu segell des del primer moment, i si algú pot fer-ho de manera molt ràpida és ell.”
El canvi de ritme en els tercers quarts
Fins a l’arribada de Pesic, era habitual que tornant dels vestidors el Barça es mostrés perdut i sense capacitat de reacció. En els quatre partits amb el tècnic serbi, la situació ha estat radicalment diferent. Contra el Bilbao, el 35-27 del descans va quedar esmicolat amb un 27-10 en el tercer període. En la copa, contra el Baskonia va consolidar el 52-47 de la mitja part amb un 22-20, contra l’Herbalife va capgirar el 43-41 amb un 13-27 en el tercer període i en la final contra el Madrid va passar del 34-40 del descans al 52-67 deu minuts abans del final després de dominar el quart 18-27, assolint el màxim avantatge que va tenir (40-58, 25’).
Notícies
Divendres,19 abril 2024