Eurolliga

PAU RIBAS

ESCORTA DEL FC BARCELONA LASSA DE BÀSQUET

“L’obsessió de Pesic és que tinguem confiança”

“Després de guanyar el Baskonia no vam tenir més remei que creure’ns l’entrenador. Tot el que havia dit havia passat. Aquesta és la clau: quan un entrenador et diu unes coses, són les que fa i són les que passen, la fe dels jugadors es multiplica”

En cap equip mai no es forma un grup que decideix anar a perdre. Si això passa al meu vestidor, agafo les coses i marxo
Encara que no hi hagis jugat, Pesic surt en les converses. I tots els que han jugat per ell te n’expliquen coses bones

Sensacional i determinant en el títol de copa, el discurs reposat de Pau Ribas Tossas (1987, Badalona) ens apropa les últimes setmanes del Barça Lassa. Optimista amb el futur, l’escorta avisa: “Si l’equip segueix amb la mentalitat i el convenciment que hem tingut en aquesta copa serà molt difícil que ens guanyin. Ara bé, si tornem a la mentalitat feble d’abans, ens podrà derrotar qualsevol.”

Les derrotes s’arrosseguen i els títols s’han d’oblidar. Torna a haver-hi partit.
I la casualitat és que ve el Madrid. Hem d’estar molt preparats, perquè ells segur que ho estaran. Els mals moments són més difícils d’oblidar i les victòries, si vols continuar guanyant, és clar que has de girar full de seguida. És l’únic camí.
Però potser per venir d’on venien els convé recordar uns dies la copa que han fet.
Va haver-hi un moment que la nostra confiança era baixa i ho notàvem en els partits. Quan les coses es posaven complicades ens costava jugar, fer les coses bé, sobretot des d’un punt de vista mental. Esperem que segueixi aquesta línia de confiança que hem agafat i que fa que quan les coses no surten no et paris i continuïs treballant, jugant, i superis els mals moments. Els bons equips, els guanyadors, són els que saben fer que els mals moments durin poca estona.
Encara a la pista, després de la final, el primer record que va tenir és la lesió. Diumenge va tancar definitivament aquest capítol?
Ja estava content, en aquest sentit. Físicament em trobava bé. Després d’un any sense jugar he jugat més de quaranta partits sense problemes, i n’estic molt content. Sé quant vam treballar. Quan no estàs jugant no es veu, però cada dia aquí de dilluns a dissabte, tu i la gent que et va ajudar... Ara, evidentment és molt millor quan ets capaç d’estar a dalt de tot després d’haver estat tant de temps a baix de tot. Amb una lesió així et passen moltes coses pel cap i quasi totes són dolentes. El títol potser és el final del cicle, sí: torno a estar bé i, a més, en un equip que guanya títols.
Li queda alguna seqüela?
Sí, segur. Però jugant no noto cap diferència, i fins i tot ho aprofito per millorar coses, ja que abans potser no estava físicament tan preparat com ara per fer-les. Mentalment et dona una força molt més gran de la que tenies. Abans quan no entraven els tirs ho podies veure tot negre. Ara penses: he estat nou mesos que ni podia jugar! Ho relativitzes tot molt més.
Durant els mesos que veu els partits des d’una altra perspectiva, creu que millora la seva comprensió del joc?
Pot ser. Des de fora veus coses i et preguntes com és possible que estiguin passant, i quan et poses en el lloc del jugador les vius. És diferent: des de fora sembla molt fàcil i un cop dins la pista canvia tot. La clau és tenir sempre la confiança per fer les coses. Te n’adones quan veus un jugador fer unes coses en l’entrenament i després el veus en el partit. Per què no ho fa? Per la falta de confiança, pel dubte. El dubte fa que les teves decisions siguin dolentes. Hi ha coses que et poden ajudar, de fora, però al final tot passa a dins.
Sempre havia volgut jugar de base i la seva carrera l’ha portat a ser un dos consolidat. Ara li ha arribat l’oportunitat.
Era base perquè era molt petit. El canvi físic el vaig fer gairebé sent júnior i les necessitats són les que són. A la Penya jugar de base era difícil, perquè hi havia el Ricky, i l’Aíto va considerar que era millor que jugués de dos: era bon tirador, podia jugar bloqueig directe, etc. I estic content perquè ara, o ets un Carroll o no pots jugar de dos sense el bloqueig directe. Tot això m’ajuda molt perquè des de la posició d’escorta, amb la formació de base que tinc, puc ajudar el base quan té problemes. No m’importa jugar de dos o d’u: intento dirigir des de qualsevol posició. És un dels meus punts forts.
Què vol dir fer el llit?
[Riu] Està de moda fer el llit, no? Entenc que algú pugui pensar això, però hi ha molts exemples que ho neguen: hem jugat molts partits bé, hem estat capaços de remuntar partits perdent de molts punts, coses que els equips que no volen guanyar no fan. Simplement l’esport és com és: per molt bé que treballis, per molt bona predisposició que tinguis, si després no guanyes... És esport: no competeixes sol. Òbviament, ens sentim responsables de tot el que va passar, perquè som els jugadors i hem perdut molts partits. Però l’equip no ha deixat mai d’intentar-ho fins a l’últim segon. En cap equip mai no es forma un grup que decideix anar a perdre. Si això passa al meu vestidor, agafo les coses, tanco la taquilla i marxo.
Creure que es fa el llit pot tenir alguna cosa a veure amb el fet que l’aficionat en general no ha estat mai esportista d’elit?
Poden saber algunes coses, però a vegades hi ha equips molt bons que et passen per sobre. És així. En els mals moments pot semblar que defenses menys, però no és cert. Simplement el joc i la confiança en aquell moment no són bons. El que no s’ha de perdre de vista és que el jugador no vol perdre mai, mai. Per això es dedica a això, és la seva feina i es juga moltes altres coses a banda d’un partit. Amb tot, penso que el sentiment general dels aficionats és que perdre partits forma part del joc.
S’entrenaven molt i no hi havia resultats. Estaven saturats d’informació?
[...] Pot ser. A vegades les coses sortien molt bé i en els següents partits no sortien. Això és el que més afectava l’equip: jugar excel·lentment un partit i que en el següent aquelles coses ja no li sortissin. Pensàvem: com és possible que ens passi això? En aquests moments és quan tot és més complicat. Necessites confiança i has de fer coses senzilles i no tornar-te boig, perquè que no et surtin les coses en algun moment forma part del joc. Això no ho vam afrontar bé i, per mi, aquest va ser el gran problema que vam tenir.
Quan sap que ve Pesic, pregunta a Navarro i Claver per ell? És dels que demana informació quan ha de treballar amb un tècnic que no coneix?
Sí, pregunto. Però en aquest cas... Molts jugadors han jugat amb Pesic, i Pesic és un tema que surt. Encara que no hi hagis jugat, molta gent parla d’ell i el coneixes. Surt a les converses i ja en saps coses. Però vaig enviar algun missatge a excompanys, sí. Un al Jan Jagla, que està casat amb la filla del Pesic, un altre al San Emeterio... I el Fernando em va dir: “Doncs ens veiem a la final de la copa.” Imagina’t la confiança que tenen alguns jugadors en ell! Tots els jugadors te n’expliquen coses bones. És dur i hi ha moments de molta exigència, però els que hi han treballat sempre en parlen amb bones paraules. I de moment estem molt contents, al vestidor.
Ens pot dir alguna cosa que els hagi aportat en aquests dies que no se sàpiga?
No, perquè ell és així: el que ens diu a nosaltres ho diu en les rodes de premsa, dinant, en qualsevol lloc o moment. El Pesic que veu la gent en la roda de premsa és el que tenim nosaltres. T’agafa individualment i et va dient coses: del joc, de la família, de coses que pensa... Té tanta experiència que sap en cada moment què ha de dir, com ho ha de dir i a qui ho ha de dir. El que valoro molt és com ha fet tot això: sabia d’on veníem, que havíem jugat bé i que el nostre problema era la consistència. De moment ho ha aconseguit.
Ha quedat una poderosa sensació que tot això de la copa ha estat mental, però és un fet que van jugar un bàsquet de moltíssima qualitat.
Sí, perquè tenim qualitat. El que passa és que mentalment hem estat a un nivell molt i molt alt. I això ho fa un entrenador que ho tenia clar i que l’únic que volia fer era repartir confiança i que cadascú sabés què havia de fer. I que sobretot estigués content amb el que havia de fer. No és el mateix atacar o defensar per un jugador o un altre. La defensa que ha fet el Víctor [Claver] en aquesta copa ha estat impressionant perquè l’entrenador l’hi demanava. I el Víctor estava predisposat a fer-ho i amb ganes perquè l’entrenador no només l’hi havia demanat, sinó que li havia adjudicat la responsabilitat donant-li les eines perquè ho fes gaudint.
El joc i la mentalitat. L’ou o la gallina?
La mentalitat sempre primer. En un partit pots tenir moments de mal joc, i la mentalitat és el que ho cura. El bon joc no cura la mentalitat. El bon joc no dura mai quaranta minuts. La mentalitat és el que et fa sobrepassar aquests mals moments i és el que et dona guanyar partits i guanyar títols.
S’ha parlat molt del concepte de simplificació del joc de Pesic. Ho pot exemplificar?
Puc dir que el primer partit contra el Bilbao teníem dues jugades i una transició [riu] i la setmana abans potser teníem quaranta jugades. Ell tenia molt clar que jugàvem bé i que amb les situacions que fèiem podíem obtenir avantatge. La seva obsessió era que tinguéssim mentalitat guanyadora, que agaféssim confiança. Que cada jugador pogués decidir el que creia oportú en cada moment. I, sobretot, defensar, defensar. Així vam sortir contra el Bilbao i a la copa hi vam anar amb poca cosa més, perquè només vam fer dos entrenaments més. Serà a partir d’ara que començarem a créixer tàcticament. L’important no era la tàctica, sinó la confiança i la mentalitat.
Lligat amb la mentalitat, el discurs de l’equip ja va ser diferent del que havia estat els últims anys: no hi anaven a competir, hi anaven a guanyar la copa. S’ho creien realment?
[Riu] Sempre ho penses, però quan vens d’una mala dinàmica... L’equip tenia clar que el partit contra el Baskonia era clau. Era un equip d’Eurolliga, que estava en forma i que ens havia passat per sobre dues vegades. L’equip entenia que aquell era un partit clau. I una vegada vam fer un bon partit i el vam guanyar ja aspiràvem a tot, com va ser. Aquell va ser un partidàs: 94-90, atacant bé, defensant bé, dominant-lo de deu punts molta estona, etc. L’equip va créixer i no vam tenir més remei que creure’ns l’entrenador, perquè tot el que ens havia dit havia passat. Aquesta és la clau: quan un entrenador diu unes coses, són les que fa i són les que passen, la fe dels jugadors creix com una muntanya, es multiplica.
La copa és especial i ara comença la rutina de la temporada. Creu, com Pesic, que també poden guanyar la lliga?
Sens dubte. A la llarga serem un equip més sòlid. Serà difícil guanyar-nos una vegada, i guanyar-nos tres vegades serà molt complicat. Tot pot passar, però si l’equip segueix amb la mentalitat i el convenciment que hem tingut en aquesta copa, serà molt difícil que ens guanyin. Ara bé, si tornem a la mentalitat feble d’abans, ens podrà derrotar qualsevol.

En una possessió

1. El millor base a Europa en l’actualitat.
Nick Calathes.
2. L’entrenador de qui més ha après.
Aíto García Reneses.
3. Un esport a banda del bàsquet.
El tennis.
4. El millor escorta a Europa en l’actualitat.
Nando de Colo.
5. En contraatac, una assistència o una safata?
Una assistència.
6. ‘Pick&roll’ o 1x1?
‘Pick&roll’.
7. Una pàgina web.
Google.com.
8. Abans de l’escalfament, amb o sense auriculars?
Sense i amb altaveus.
9. El millor aler a Europa en l’actualitat.
Luigi Datome.
10. iOS o Android?
iOS.
11. Introduir la regla dels tres segons defensius a Europa.
En contra.
12. Els equips que jugaran la final a quatre de Belgrad.
El Fenerbahçe, el CSKA, el Madrid i un altre que no sé.
13. Un jugador infravalorat de l’Eurolliga.
Cory Higgins.
14. El millor aler pivot a Europa en l’actualitat.
Giorgios Printezis.
15. El cinc ideal entre els jugadors amb qui ha compartit equip.
Ricky, Rudy, San Emeterio, Splitter i Pau Gasol.
16. Un triple en transició o un 2+1 en atac estàtic.
Triple en transició.
17. A l’avió: mirar, llegir o dormir?
Mirar o llegir. No hi puc dormir.
18. Menys entrenaments, més partits, menys dies de competició.
D’acord.
19. El millor pivot a Europa en l’actualitat.
Jan Vesely.
20. Qui és el millor jugador de la història?
Michael Jordan.
21. L’últim llibre en paper que ha llegit.
Estic llegint Taula i barra, de Quim Monzó.
22. El millor ambient per jugar a camp contrari.
El camp de l’Estrella Roja.
23. Twitter o Instagram.
Twitter.
24. Bàsquet, família i Déu. En quin ordre?
Bàsquet, família i res.
Pròrroga: a quin jugador de l’Eurolliga li donaria la pilota de partit?
A Sergi Llull.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)