Desprogramades

L’equip va sortir tou, descentrat, i el joc se’n va ressentir. Ni hi havia tensió al darrere ni sentit col·lectiu a l’altre costat, en què l’anticipació visitant impedia subministrar pilotes a les pivots i fer valer la superioritat física. Hi havia encert des del triple (3/3 al final del primer quart), però no n’hi havia prou (6-12, 6’). El temps mort d’Èric Surís va servir per activar l’Spar Citylift que, en un vist i no vist, va girar la truita, amb una transició i trobant per fi Evans a prop del cèrcol (18-14, 9’).

El treball gironí no oferia la continuïtat d’altres dies, sobretot en defensa. I Riley ho va posar de manifest anotant nou punts seguits entre final de primer quart i principi del segon, que van retornar la iniciativa a les liles (22-23, 12’). L’absència de Colhado deixava orfe l’equip d’una referència sòlida a la zona, i acabaven sent accions de Traoré, algunes totalment individuals, les que sostenien en atac l’equip que, a més, va haver de reservar la seva guia, Núria Martínez, amb tres faltes molt prematures. El pas dels minuts no feia res més que envalentir l’Snatt’s, que va agafar amb decisió la iniciativa en el marcador al final del segon quart aprofitant la inspiració des de l’exterior d’Helena López. En la mitja part, 35-41.

Riley i López, a la tornada de vestidors, van advertir que encara els quedava pólvora, i les gironines es van adonar que, si no apujaven revolucions i intensitat, la derrota era una possibilitat real. La pressió defensiva sobre la pilota es va multiplicar –fins i tot li va costar la quarta falta a Núria Martínez– i a l’Snatt’s se li va començar a fer l’anella petita. De fet, només van fer dues cistelles de camp en els últims vuit minuts de tercer parcial, però continuaven encara dempeus (52-52, 30’) tot i haver perdut ja també el control del rebot.

L’Uni va obrir el darrer parcial amb dos triples per tibar la corda –fins llavors 0/6 després de mitja part, i alguns d’alliberats–, però les liles trobaven en Coulibaly un canal de producció per no despenjar-se (64-63, 36’). La tornada a pista de Martínez i Mendi va dotar de serenor l’equip i va constatar la diferència de fons d’armari entre unes i altres. I, l’Snatt’s, fos físicament, cediria terreny, si bé l’orgull i Riley no van permetre que mai llancessin del tot la tovallola.