Atac, defensa

Avesat a una situació –titular, molts minuts i tocar molta pilota en els atacs–, va haver-se d’acostumar a nous hàbits aquesta temporada. Séraphin era el titular i la seva funció era de rotació. A més, la manera de defensar plantejada per Sito –els centers sortien a fer el flaix més enllà de la línia de tres punts i les ajudes eren molt llargues– no el beneficiava gens i patia. Tot plegat va anar minant fins a tal punt la seva confiança que acabava cometent errades en situacions d’1x1 al pal baix, fet molt poc habitual en ell.

L’últim quart en el partit de l’Eurolliga a Vitòria de 22 de desembre –va ser un dels integrants del cinc que va estar a punt d’aixecar un -25 en l’últim quart, i en els quals es va recolzar el tècnic aragonès a partir de llavors– i la lesió posterior de Séraphin van obrir-li la porta dels minuts, però el salt de qualitat ha arribat amb Pesic. Sense fer cap revolució tàctica, l’entrenador serbi ha corregit aspectes que li permeten brillar. Defensivament, no està obligat –ni ell ni els pivots– a fer ajudes tan llargues. Es queda en una zona intermèdia per evitar la penetració dels exteriors i controlar la zona, fet que no el deixa tan exposat i li facilita la feina. En atac, el joc torna a gravitar més al seu voltant i produeix assíduament, ja sigui en el joc per parelles amb Heurtel o situacions d’1x1 a pal baix, on torna a definir amb la naturalitat d’abans. El que fa la confiança.