Erràtiques

Les locals van sortir com si no hi hagués demà, enèrgiques al darrere i centrades a aconseguir que les pivots gironines no rebessin pilotes per imposar el seu físic. Van assolir-ho –incidència residual d’Evans i Colhado en el primer quart–, però a l’altre costat, l’Spar Citylift també hi deia la seva i collava de valent. Menció especial per a Rosó i Mendi, que, a la feina per contenir Ferrari i Barbee, també hi afegien producció en atac i permetien a l’equip manar en el marcador tot i les excessives pèrdues que acumulava (9-12, 8’).

A poc a poc, va fer l’efecte que l’equip es desempallegava del Mann Filter i, coincidint amb les primeres rotacions en el segon parcial, obria un petit forat arran de la producció, per fi, a prop del cèrcol (+7). Però un parell d’errades –inclòs un contraatac concedit per una pèrdua– van tornar a ajustar la situació. Ni el retorn de Núria Martínez asserenava el joc gironí, molt descontrolat, però la fatiga de les aragoneses donava aire. En aquesta fase, l’Spar Citylift va començar a dominar el rebot, però no va saber treure’n suc i, tot i que Colhado començava a aparèixer, el rival no es despenjava. Al llindar de mitja part, va anivellar el duel després d’un triple anotat per Gimeno (25-25). Una safata de Buch va atribuir un petit avantatge en l’equador a l’equip gironí, que va notar la falta d’encert des de l’arc en el segon parcial (0/5 triples).

A la tornada dels vestidors, el pla d’Èric Surís era nítid: nodrir de pilotes les pivots en cada atac. I, tot i que l’hemorràgia de pilotes perdudes no es curava, l’equip va localitzar Evans i Colhado i va obrir el primer forat de consideració (28-38, 27’). Però més que la seva efectivitat, el que li va donar empenta, va ser la consistència al darrere. El Mann Filter, amb la fatiga cada cop més accentuada, s’estampava contínuament en l’entramat gironí, i els atacs morien amb un tir precipitat o ben puntejat. Això va esquinçar ja el partit (28-43, 29’) després que les locals tanquessin el parcial amb 1/12 en tirs de camp (un triple) i fins a set pèrdues.

Lapeña demanava a les seves un últim esforç per intentar posar la por al cos a l’Spar Citylift, però ningú tenia esma per a res. I això que l’equip gironí hi va posar molt de la seva part, fallant coses impròpies i que no es podrà permetre en la final contra l’Avenida. Sigui com sigui, va fer la feina i ja és al lloc on es pressuposava que havia de ser en aquest moment de la pel·lícula. Ara el repte és majúscul, però la condició de favorites i la pressió són a la teulada de les castellanes.