Curry, el canell prodigiós
NBA. Un recital des de l’arc del base dels Warriors (9 triples, rècord en un partit de final) propulsa els campions, que se’n van a Cleveland amb 2-0. Els Cavs, combatius, resisteixen fins on poden
WARRIORS 122 (2) CAVS 103 (0)
GOLDEN ST. WARRIORS:Curry (33), Klay Thompson (20), Durant (26), Green (5), McGee (12) –cinc–; West (3), Looney, Pachulia (6), Bell (5), Livingston (10), Cook (2), Young i McCaw. 32/46 de 2, 15/36 triples (9 Curry, 3 Klay Thompson, 2 Durant i 1 West), 13/21 tirs lliures, 41 rebots (9 Durant) i 28 assistències (8 Curry).CLEVELAND CAVALIERS:Hill (15), Smith (5), James (29), Love (22), Thommpson (11) –cinc–; Nance (2), Zizic (2), Green (6), Osman (2), Calderón (4), Clarkson (2), Korver (1) i Hood (2). 28/63 de 2, 9/27 triples (3 Love i Hill, 2 James i 1 Smith), 20/26 tirs lliures, 42 rebots (10 Love) i 25 assistències (13 James).PARCIALS:32-28, 27-18 (59-46); 31-34 (90-80) i 32-23 (122-103).La final de l’NBA es trasllada a Ohio –dijous, el tercer (3.00 h) a Cleveland– amb un 2-0 per als Warriors i la sensació que als Cavs els persegueix el desenllaç del primer assalt, en què la inconsciència de Smith literalment va llençar a les escombraries un treball impecable, magnífic, del grup. Van tenir el peu al coll del campió, van deixar-lo sobreviure i ahir, tot i oferir una resistència més que digna (76-71, 31’), van estar molt i molt lluny de la victòria. Bàsicament perquè els locals van mostrar una versió molt millorada, més intensa al darrere –i això que Iguodala encara no va tornar– i amb el big three a nivell superlatiu (79 punts entre tots tres i 54,7% tirs). Tot això ja va ser excessiu per a LeBron i companyia, que hauran de rearmar-se anímicament i apujar el grau d’ajuda a James si no volen situar-se ja a tocar del precipici.
Cada partit té moments i noms propis, però un va brillar amb una intensitat especial. Encara hi ha qui qüestiona la seva fiabilitat en les finals, però l’actuació de Curry serà recordada anys i panys. No només pel què –33 punts, amb 9 triples anotats, tants com tots els Cavs amb deu tirs menys (!) i que suposa sostre individual en una final, superant els 8 que va fer Ray Allen amb els Celtics, el 2010–, sinó també pel com perquè alguns van ser de dibuixos animats, amb jugadors a sobre i a quilòmetres del cèrcol, i van resultar decisius. De fet, va firmar 5/5 en l’últim parcial, quan la pilota teòricament crema. Sublim.
Tensió, atenció
Els Warriors havien pres nota i van polir dèficits. Ja se’ls va veure més enèrgics en defensa, amb la línia exterior mossegant i protegint més el rebot, sobretot arran de l’entrada en el titular de McGee. Si a això i a la consegüent possibilitat de jugar a camp obert, s’hi afegeix el canell de gel de Curry i Durant al servei de l’equip –fugint de l’individualisme, prenent bones decisions en atac i sent més agressiu defensant LeBron– no era d’estranyar el +13 a la mitja part.
Els Cavs mai es van rendir, perquè LeBron no ho permet. Va multiplicar-se, va intentar involucrar més que mai la resta –12 tirs menys que en el primer partit– i en el tercer quart va trobar la inspiració de Kevin Love, però això no és suficient per tombar un equip com els Warriors. I més, si Klay Thompson fa 20 punts quan era dubte per un esquinç o la segona unitat (Livingston, Bell) hi posa també el gra de sorra. Així, quan Tyronn Lue va substituir per primer cop LeBron a 4:09 del final amb 111-93, era evident que els Cavs ja havien tirat la tovallola.
Notícies
Divendres,29 març 2024