No deixa de ser curiós que dos equips amb la història del Madrid i el Baskonia gairebé no hagin coincidit mai en finals. No ho han fet mai ni en la copa ni la supercopa i, en la Lliga Endesa, l’única vegada que s’hi van veure les cares, el desenllaç va ser increïble, amb els blancs enduent-se el títol després d’un triple in extremis d’Herreros en el cinquè partit, a Vitòria, el curs 2004/05.

Han passat tretze anys i els dos equips enceten una sèrie que es presenta apassionant. El favoritisme és lògicament blanc. És l’actual campió de l’Eurolliga, ha fet una fase regular impressionant (30-4), domina en els cara a cara en el present curs –3-1 entre ACB i Eurolliga– i disposa del factor pista, per bé que aquest últim aspecte no ha estat definitiu els últims anys. En tres de les quatre darreres finals de la Lliga Endesa, el campió ha tingut desavantatge de camp. Per exemple, el València en l’exercici passat (3-1 contra el Madrid). En la seva setena final consecutiva, els blancs tenen ganes d’arrodonir la temporada recuperant la corona estatal. “Més enllà dels resultats, el més important és que ja fa set anys que competim molt bé i això és mèrit de tots, des dels jugadors fins als fisios.”