La final amb la mitjana de punts (89) més alta en 27 anys i amb el marge més curt en les victòries (5,3) en els últims vuit podria acabar avui (21 h, #0) si el Madrid és capaç de derrotar el Baskonia per tercera vegada en cinc dies. Com diumenge, amb un Buesa Arena a rebentar (15.500 espectadors), alabesos i madrilenys protagonitzaran la quarta entrega d’una sèrie que s’està jugant amb un ritme de pas elevadíssim.

Marcelinho i Shengelia, vitals en els quarts i les semifinals en l’equip de Pedro Martínez, estan flaquejant, i Llull (0/10 tirs diumenge) i Ayón en fan dues de fredes i una de calenta, però la profunditat i la qualitat de les plantilles dona per a molt. En l’equip basc, amb Granger fora de ritme i Voigtmann tocat, són Vildoza i Poirier els que equilibren el conjunt i donen sentit a les inspiracions de Beaubois i Janning, però l’últim quart de diumenge va mostrar que el Baskonia necessita acotar responsabilitats quan es cou el final del partit. Amb 70-65 va voler guanyar el partit quan encara quedaven vuit minuts per jugar i els de Laso li ho van fer pagar.

Habituat a jugar possessions que valen títols, el Madrid va ser expeditiu en cada errada dels locals i va trobar Carroll quan li era necessari, determinacions de campió que van arrodonir-li la feina feta durant el partit. Doncic ha localitzat el radi d’acció que li permet generar més avantatges, i l’equip, llegint molt bé l’atac del Baskonia quan Tavares és a pista, ha ajustat les situacions defensives en el joc per parelles que implica el gegant de Cap Verd. I la fatiga pesa –enguany el Madrid ja ha disputat 82 partits–, però la qualitat i la tranquil·litat manen.

I toquen crispetes, que hi ha una lliga en joc.