Va ser una temporada realment complicada per a mi. Vaig anar a Turquia [Anadolu Efes] i em vaig lesionar de seguida. La cultura d’allà és molt diferent i, a més, hi vaig anar sense la meva família, sol. Tot plegat no m’acabava de fer sentir còmode i va propiciar que decidís marxar i vaig trobar equip nou a Montenegro [al Buducnost]. Allà, tot va anar molt millor, vam guanyar la lliga adriàtica i ens vam classificar per a l’Eurolliga. Va ser una fita històrica per al club.

Tenia altres opcions sobre la taula, però creia que tornar aquí era el millor. Guardo grans records d’aquella etapa a Manresa, de tot el que hi vaig viure, inclòs el naixement de la meva filla fa sis anys. Va ser una temporada fantàstica, i la recordo amb molt d’afecte perquè jugàvem dur i ens divertíem. La il·lusió és repetir-la ara.

En la decisió de tornar, també hi havia un component familiar. La lliga espanyola és molt competitiva, la més competitiva de tota Europa, però a més ens agrada viure aquí. És un lloc on coneixem la llengua, la cultura i hi tenim bons amics.

Els aficionats de Manresa són fantàstics, amb una gran cultura de bàsquet. Realment, quan el club va anunciar el retorn del Capità Amèrica, vaig notar il·lusió i excitació a la xarxes socials. Ho valoro molt. Aquí em fan sentir estimat.

Per suposat. La meva mentalitat és tornar aquí i recuperar el nivell que vaig oferir a València o al Barça. Ser jo un altre cop. No és fàcil, en sóc conscient, però confio a assolir-ho. Aquí m’hi sento còmode i això també hi ajudarà. A més, aquest estiu, he treballat bé, amb una gran rutina d’entrenament. Estic a punt i en bona forma.

No, no. En vaig fer un de petit a principi d’aquest estiu amb la meva dona [riu]. Sempre que em trobi bé físicament, n’aniré fent. El meu cos va respondre a la perfecció i també em va ajudar per treballar aspectes com ara la mentalitat. De fet, era el primer cop els tres últims estius que em sentia prou bé per tornar a practicar-lo.

La primera impressió és que tenim jugadors i un entrenador per poder fer grans coses aquesta temporada. Tenim experiència i qualitat; per què no ser la revelació de la competició i aspirar a jugar la copa o el play-off? Òbviament, tots sabem les dificultats que ens trobarem, sobretot en la primera volta, amb partits d’altíssima dificultat a casa, com ara amb el Barça o el Madrid. Hem d’anar pas a pas i adquirir química entre nosaltres ara, en la pretemporada.

No és un tema tancat, ni molt menys. Sempre és una possibilitat tornar a jugar-hi en un futur, com vaig fer abans [va rebre la nacionalitat el juny del 2016]. La temporada passada, no vaig participar en les finestres per culpa de les lesions i ara, simplement, no m’han cridat. Si ho fan, hi aniré.

Al Barça, no hi vaig poder guanyar grans títols, però va ser una etapa sensacional. Lògicament, sempre estàs decebut quan has de deixar un club tan gran, en què t’has trobat tan a gust, però així és la vida. L’any passat, va tornar a ser difícil per a ells, amb molta irregularitat, tot i que van acabar guanyant la copa. Espero que els vagi millor aquest. Hi tinc molts amics i els desitjo el millor.