Vitòria els espera
La ciutat basca serà la seu de la final a quatre de l’edició d’aquest any, que engega motors avui amb els tres últims campions (Madrid, Fenerbahçe i CSKA) com a grans favorits
El Barça Lassa està obligat a estar entre els vuit millors després de dos anys horribles
El debat sobre la idoneïtat del canvi de format és una pantalla passada. En un parell de temporades, n’hi ha hagut prou per certificar que una lliga amb els millors, i jugant tots contra tots, genera atracció i interès entre l’aficionat, tal com evidencien les xifres d’afluència de públic, in crescendo any rere any. D’aquí que l’edició de l’Eurolliga que avui arrenca serà l’última amb setze equips. L’ampliació a divuit el curs 2019/20 –un lloc el té garantit el Bayern i l’altre possiblement sigui per a l’Asvel francès, el club propietat de Tony Parker– permetrà engreixar la fase regular en quatre jornades més. Una altra història serà veure com s’encaixa tot plegat en un calendari tan comprimit i sense que encara es visualitzi cap resolució al conflicte latent per les finestres de seleccions, amb la FIBA.
‘Delicatessen’
Nou dels setze equips que prenen part en el torneig van guanyar les seves lligues l’exercici passat i tres més van ser finalistes. Una dada que mostra el seu nivell qualitatiu, i que garanteix emocions fortes en el camí a la final a quatre a Vitòria, del 17 al 19 de maig. La ciutat basca ha vist premiada una abnegació i devoció pel bàsquet de dècades i, per obra i insistència de Josean Querejeta, president del Baskonia, es convertirà durant tres dies en l’epicentre del bàsquet europeu. Que l’amfitrió hi sigui no és cap bogeria –s’ha quedat en el play-off en els dos últims cursos–, però li farà falta filar prim. Sobretot perquè hi ha tres equips que a hores d’ara semblen predestinats a visitar territori basc d’aquí a poc més de set mesos. Són els tres últims campions (Madrid, Fenerbahçe i CSKA), l’aristocràcia del Vell Continent.
Vitòria és la ciutat natal de Pablo Laso, estímul addicional per a un tècnic capaç de fer de l’equip blanc un bloc granític, immune a tot. Sobre si afectarà perdre l’MVP (Doncic), la resposta s’ha de buscar fa un any enrere quan va sobreviure sense Llull. Ara, amb el balear recuperat de la lesió, i dos retocs mesurats (Deck i Prepelic), tenen un argumentari de pes per obtenir el back-to-back i revalidar el títol. Qui el vol recuperar és el Fenerbahçe. Com fa un any, l’NBA li ha tornat a robar jugadors (Nunnally i Wanamaker), però ha tingut cintura econòmica tot i la crisi per pescar els seus relleus també d’allà. Especialment remarcable és la tornada de Lauvergne, capaç de dominar a Europa en la pintura. En el CSKA, la revolució intuïda quan va tornar a quedar fora de la final a Belgrad, no ha estat tal. Itoudis s’ha quedat –últim any de contracte– i s’han fet matisos com en la posició de base (Hackett per Westermann). Khriapa és la baixa més cridanera, més ja pel seu pes en el vestidor que a la pista.
El segon nivell
La via grega sempre ha de tenir-se present per a la final a quatre. L’Olympiacòs intimida per l’aposta feta a la banqueta (Blatt) i també perquè a l’estructura de peces del país, hi ha afegit físic i talent (Timma, Toupane, Williams-Goss i Leday). A l’altra costat d’Atenes, al Panathinaikòs de Xavi Pascual, i després de reconsiderar l’amenaça de renúncia a l’Eurolliga, han invertit a retenir Calathes i han fitxat Langford i Thomas, sacrificant una peça com Singleton.
Les esperpèntiques últimes dues temporades han fet abaixar el llistó de l’exigència a can Barça, satisfet si entra a play-off, llistó molt de mínims per la seva història recent. També cal veure la resposta del Zalgiris ara que ja no van tapats i si dos projectes com Anadolu i Milà converteixen, per fi, la seva inversió en resultats positius. A l’altre extrem hi ha el Buducnost i l’Herbalife, sense pressió, però poden donar més d’un ensurt, sobretot a casa.
La 1a jornada
CSKA - Barça Lassa
Panathinaikòs - Maccabi
Bayern - Anadolu Efes
Madrid - Darussafaka
Buducnost - Milà
Khimki - Olympiacòs
Zalgiris - Baskonia
Fenerbahçe-Herbalife
DADES
Per primer cop en 31 anys, sense televisió catalana
La pèrdua progressiva de drets de les competicions esportives a Televisió de Catalunya ha esquitxat aquest any el bàsquet de primer nivell. Al final de la temporada passada, va expirar el contracte que hi havia amb l’Eurolliga i no s’ha renovat. Feia més de tres dècades –en concret, des de la temporada 1987/88– que TVC oferia ininterrompudament la màxima competició continental, fet que l’havia convertit en un dels seus productes marca de la casa i que més interès despertava entre els aficionats. Aquesta temporada, l’Eurolliga només es podrà veure a través de Movistar+, que en té els drets en exclusiva a l’Estat espanyol. En tot cas, el canal públic català ha arribat a un acord per oferir la LEB Or. Dimarts va estrenar-se amb la transmissió del partit entre el Prat i el Força Lleida, de la segona jornada. De cara a la tercera, el cap de setmana, no se n’ha programat cap encara.
S’introdueixen canvis en la normativa
L’Eurolliga i l’Eurocopa han decidit adoptar també de cara a aquesta temporada les modificacions introduïdes a l’estiu en el reglament oficial de la FIBA. El canvi més significatiu és el de l’alteració del càstig per les faltes tècniques. Encara es concedirà un tir lliure al rival, però el joc es reprendrà amb la pilota en possessió de qui la tenia quan es va assenyalar la infracció. A tot això, totes les faltes que siguin antiesportives o de situacions de lluita s’administraran des de la zona d’atac, amb 14 segons de possessió. A més, cada cop que es faci una falta o infracció en contra de l’equip que té el control de la pilota, la possessió tornarà als 24 segons si la pilota està en camp propi, o de 14 si ja està a la zona d’atac. La nova normativa també preveu, entre altres aspectes, la possibilitat de tirar la pilota contra el tauler i recuperar la possessió sense que ningú l’hagi tocada.
Notícies
Dimarts,23 abril 2024