Un xàfec

Que la desfeta a Moscou va coure, també dins el grup, ho demostra la manera amb què l’equip va saltar al parquet. Voraç, intens i atent a les ajudes, va castigar el rival amb una defensa impenetrable, forçant-li pilotes perdudes i mals tirs. I si, a això, s’hi unia el control del rebot a les dues anelles i la inspiració des de l’arc, el resultat va ser que Porfi Fisac ho aturés (11-0, 4’). McCalebb anotaria els primers punts aragonesos en un contracop (5’), però va ser un miratge. Pesic anava movent la banqueta, i el ritme i la intensitat no baixaven. Tant era així que, al final del primer quart, disposaria d’un +16, després de dos triples més, de Pau Ribas i Claver.

El Tecnyconta començava a mostrar símptomes d’estar desorientat, grogui a la pista. I, amb Séraphin de dins –en el joc per parelles o en rebot d’atac– i Ribas des del perímetre, va començar a fer sang de veritat (41-12, 16’). Els aragonesos anotaven amb comptagotes, però no podien aspirar a res si no resolien tota la sagnia en el rebot a la seva anella. En el segon parcial, en va agafar tres en defensa, pels nou del Barça en atac. Una barbaritat que va facilitar segones i terceres opcions. A l’equador, tot estava liquidat amb un 52-21, després de tres triples més locals, alliberats després de notables circulacions de pilota. Això sí, amb la defensa aragonesa suplicant anar cap a vestidors.

El partit ja no existia però el Barça Lassa va esforçar-se perquè el ritme no es fongués. El seu joc altruista li permetia localitzar jugadors sols, però no veien l’anella. Porfi Fisac ho va provar amb defenses alternatives (zona), però la resposta va ser, ara sí, a cop de triple. A més, el domini físic blaugrana era ja insultant sota els taulers i el forat es va eixamplar molt (78-34, 29’). En el darrer parcial, Pesic va donar minuts a Smits i Pustovi, però tothom es va relaxar. Els uns pensant en el futur pròxim i els altres, desitjant que s’acabés.