Superiors en tot

Amb la irrupció de Reisingerova, l’Uni va enfonsar encara més la defensa local i es van generar més espais. Això, en les poques situacions de cinc contra cinc, perquè el partit era de possessions de menys de 15 segons. El rebot canviava de mans (17 a 5 per a les gironines en el segon quart i Shay Murphy en deia bé en les transicions. (13 punts en el quart).

Amb Colhado i Reisingerova juntes no calia patir per res a dins, i quan Laia Palau va robar una pilota en servei de fons i l’acció va acabar amb un triple (24-40, 16’) tot feia pensar que el València es desmuntaria. Però el seu tècnic, Rubén Burgos, va demanar un temps mort i va instaurar uns criteris defensius diferents, consistents a tancar-se més sobre les penetracions i les pivots al preu de concedir més triples. D’entrada no li va servir de res perquè l’Uni continuava posant molta pressió a la pilota (24-43, 17’) veient que Anna Gómez era l’única base de garantia del València (Lizarazu estava lesionada) però quan les gironines van perdre una mica d’encert, el València va poder obrir el paraigua per protegir-se del xàfec (32-46 a la mitja part).

No hi ha partit ni rival

De la segona meitat el més aclaridor que es pot dir és que si l’Uni hagués mantingut l’encert dels primers 20 minuts hauria trencat rècords. El 7/20 en tirs de camp del tercer quart va ser un llast. El que va passar és que les locals no en van treure res perquè van estar pitjor (5/22). Amb 40-53 Surís va parar el partit i Hampton, amb un bàsquet en l’últim segon de la possessió posterior, va desmuntar qualsevol utopia local (40-55) i entre Núria Martínez i Laia Palau (anotant i generant) van posar les coses al seu lloc (40-59). El València es va desajustar del tot, amb Colhado, Reisingerova i Hampton buscar el joc interior era un joc de nens i els espais per fora es feien immensos. L’últim quart va servir per, a banda d’arribar al +26 (50-76), fer debutar la júnior Fatou Cissé.