L’essència d’abans
NBA. Després d’un estiu movent-se fent poc soroll, els Grizzlies tornen a alçar la veu recuperant l’esperit defensiu i amb Marc Gasol a un nivell excels
El curs passat va ser un suplici a Memphis. L’equip es va quedar fora de play-off per primer cop en vuit anys, i firmant 22-60 (26,8% de victòries). Igualava el seu pitjor registre des que la franquícia va arribar a Tennessee, l’estiu del 2001. Tot el que ho va acompanyar –lesió greu d’Aquil·les de Conley, que només va jugar 12 partits; destitució del tècnic David Fizdale, i missatges críptics de Marc Gasol al voltant de la seva continuïtat– feia flaire de final d’un cicle en els Grizzlies. I el poc marge de maniobrabilitat salarial per moure’s en el mercat estival encara ho atiava més. Un mes de competició ha servit per desmentir-ho. I, a més, rotundament.
Passat, futur
L’oest sempre és salvatge i l’arribada als Lakers de LeBron encara ha acarnissat més la lluita pel play-off aquest curs. Els Grizzlies no entraven en la llista d’aspirants dels analistes, si bé el seu inici ja ha generat, com a mínim, un dubte raonable. Només són 15 partits, però són tercers de conferència –10-5, amb una única derrota a la seva pista (6-1)–, al darrere de Blazers (11-5) i de Warriors (12-6).
El retorn a la competitivitat ha coincidit amb la recuperació de l’argumentari que el va empènyer a la final de la conferència, el curs 2012/13. L’equip torna a ser aquell equip difícil de digerir per a tots rivals, per la seva densitat defensiva. Un equip poc atractiu visualment –promou el joc pausat i insistint més en el joc interior que en el triple, contradient la tendència a tota la lliga– però que té fe en el que fa. Hi creu. El tècnic, J.B. Bickerstaff, va accedir al càrrec com a interí i ha sabut interpretar que a l’equip el que més li convenia era girar la mirada al passat. Que Mike Conley i Marc Gasol, dos dels jugadors més determinants en defensa de la competició i pals de paller de la franquícia, estiguin en el roster hi ha incidit. Ells marquen la línia a darrere i després ha estat mèrit del general manager rodejar-los de peces que s’adaptin a la seva manera de fer. Sense possibilitat de lluitar per un agent lliure potent –els 24,1 milions de dòlars de Parsons, garantits fins al 2020, condicionen– i renunciant a Tyreke Evans tot i els seus 19,4 punts i 5,2 rebots, van fer feina en silenci. I pel que es veu, productiva.
Per damunt de tot, tres noms propis. A la línia exterior, van arribar Garrett Temple (fins ara 12 punts amb 41% en triples) i Kyle Anderson, aquest des dels Spurs i amb molt més joc que xifres; i per dins Jaren Jackson, pivot de futur i la tria en el draft (núm. 4). Tots, amb un denominador comú com és la seva abnegació defensiva. Ells, afegits a Conley i Marc Gasol, formen un cinc inigualable des del punt de vista defensiu. Ara ningú encaixa menys que ells en l’NBA (100,8 punts) i compensa els dèficits ofensius de sempre (103, 3, els tercers pitjors).
Enmig de tanta col·lectivitat, emergeix Marc Gasol. El català està rendint a un nivell brutal, fent el que necessiti l’equip –produint o centrant-se en la defensa del center rival–, i se sent a gust, líder. A la franquícia, confien que aquest bon camí actual l’empenyi a continuar. A l’estiu, té player option i la possibilitat de ser agent lliure.
DADES
Notícies
Dimarts,23 abril 2024