Eurolliga

Edwin Jackson

ESCORTA DEL BUDUCNOST

“No et pots penedir mai de fitxar pel Barça”

“Pocs dies després d’arribar, van fer fora Sito Alonso, que em volia per ser important, i el canvi de tècnic no em va beneficiar gens”

“La segona part del curs passat va ser l’inici del camí d’aquest any. Els veig segur en el top 8 i amb possibilitats d’arribar a la final a quatre”

Vull demostrar que soc jugador d’Eurolliga. Que hi tinc lloc cada curs, i no un sí i un altre no
Segur que cap equip que ens visita pensa que serà fàcil. Som perillosos i estem creixent

Després de quatre anys entre l’ACB (Unicaja, Estudiantes i el Barça Lassa, en dues etapes) i el bàsquet xinès (Guangdong Tigers), Edwin Jackson ha iniciat enguany una nova etapa a Montenegro. En un notable castellà i des de Podgorica, l’escorta francès (Pau, 18-9-1989) recorda l’última etapa blaugrana i reflexiona sobre el seu present i també el futur.

Va fitxar pel Buducnost el 13 de juny. Tan clar ho tenia?
Sí. Era l’equip que més aviat va interessar-se per mi i m’oferia un rol amb responsabilitat. Significava, a més, continuar disputant l’Eurolliga. Tot encaixava. Inicialment, l’adaptació no va ser fàcil, amb nous companys i mals resultats. Però crec que en les últimes tres o quatre setmanes tant jo com l’equip ens hem trobat. Estic segur que anirem a més durant la segona fase de la temporada.
És tot tal com s’imaginava abans de venir?
Quan va començar la temporada, tenia la sensació que no era prou protagonista. Però ara sí. El tècnic [Aleksandar Dzikic] veu el que puc fer en els entrenaments i en partits com el que vam jugar contra el Baskonia [24 punts i 6/9 triples], i em deixa exposar tot el meu joc. Em sento com quan era a l’Estudiantes.
El gener passat, va tornar al Barça Lassa fins a final de temporada. Per què no va funcionar?
Va ser una situació complicada. Pocs dies després d’arribar, el club va fer fora Sito Alonso, el tècnic que m’havia convençut per tornar i que em volia per ser important a l’equip. El canvi d’entrenador no em va beneficiar gens i em limitava simplement a tirs oberts i defensar. Res més. No crec que em traguessin tot el suc i la situació va ser molt diferent de la que m’imaginava en tornar de la Xina. Però com a professional, haig de respectar les decisions.
La primera etapa a can Barça (2014/15) tampoc va acabar de ser rodona. Veient com va anar tot, va ser mala decisió tornar?
En absolut. No et pots penedir mai d’haver fitxat per un club tan gran com el Barça. Que les coses a vegades no surten com vols? És la vida. No cal donar-hi més voltes, sincerament. Mirant-ho pel costat positiu, allà vaig compartir vestidor amb grans jugadors i, tot i discrepar amb el meu paper a l’equip, Pesic també em va ajudar a créixer, a aprendre coses noves.
Deu tenir una motivació especial per a avui.
Lògicament, perquè em retrobaré amb excompanys i amics. Però un partit d’Eurolliga, contra el Barça o qualsevol altre rival, sempre té unes connotacions especials.
Veu el Barça actual més sòlid que el de les dues temporades prèvies?
Crec que la segona part de la temporada passada ja va ser bona. Amb el Coach Pesic, vam ser campions de copa i vam guanyar força partits en l’Eurolliga, també a fora, com ara a les pistes de l’Olympiacòs o l’Efes. El problema al final era que, amb tants i tants lesionats, com el Pau, l’Adam, el Rakim [Sanders] o el Séraphin era molt complicat competir en el play-off. Hi havia a final de temporada molt desgast físic i mental. En aquest sentit, considero que la segona part del curs passat va ser l’inici del camí d’aquest any. Molts jugadors han continuat i cada dia estan més avesats al sistema de Pesic i els fitxatges són top a Europa, com Pangos, Singleton o Kuric.
On creu que poden arribar enguany a Europa?
Els veig segur a quarts, en el top 8. Les millors plantilles són les del CSKA, el Fenerbahçe i el Madrid, però el Barça podria estar perfectament en el grup dels millors. Veig els equips grecs un pas enrere respecte a l’any passat; no estan jugant gaire bé. Crec que el Barcelona, sobretot si pot adquirir avantatge de camp a play-off, té una bona oportunitat per tornar un altre cop a la final a quatre.
El Buducnost va començar l’Eurolliga amb 0-6, incloent-hi un 0-4 a casa. A què ho atribueix?
La inexperiència pesa molt en aquesta competició i, llevat de jo, Gordic i Omic, ningú havia jugat mai en l’Eurolliga. Es tracta d’un nivell físic més alt, amb un nivell tàctic i de detalls també més complex. Guanyar un partit és complicadíssim. Mira el Baskonia, que no ha començat bé, o el Maccabi, que té les mateixes victòries que nosaltres i molts més diners. En tot cas, una de les coses que és obvi que hem de millorar encara ara és el nostre rendiment a fora.
Són penúltims, amb 2-8. Quin és el seu objectiu?
La nostra fita és competir cada partit i guanyar-ne tants com sigui possible. No tenim pressió de top 8 ni res de tot això. És clar que seria grandiós fer una segona part increïble de temporada i entrar-hi, però no ens enganyem, seria un miracle. Volem ser un equip competitiu i, això sí, en la lliga adriàtica aspirem a revalidar el títol per garantir tornar a l’Eurolliga la temporada que ve.
S’han guanyat el respecte amb els triomfs contra el Baskonia i el CSKA?
Segur que cap equip que visita la nostra pista pensa que serà un partit fàcil. Contra el Maccabi, guanyàvem de deu i vam acabar perdent; i també ho vam tenir a prop contra el Panathinaikòs i el Milà. Som un equip perillós i estem creixent. El darrer partit, contra l’Olympiacòs a domicili, no va anar bé [92-70, amb desplomament a la segona part], però és que alguns jugadors havien jugat a Letònia el dia abans amb la selecció. Vam viatjar el mateix dia! Segur que avui, contra el Barça, estarem molt més preparats per competir.
Com s’està vivint a Podgorica la temporada en l’Eurolliga?
Tothom està bolcat en l’equip. No només la ciutat, sinó tot el país. Pensa que potser el 60% de població de Montenegro viu a Podgorica i el Buducnost és una mica l’equip del país. Com pot passar amb el Maccabi a Israel. Pel carrer, quan passeges, la gent et dona ànims. És una sensació magnífica. Potser només l’havia viscut a Màlaga, una ciutat també petita i on tothom viu molt el seu club. I, és clar, l’ambient al pavelló és sensacional. No té res a envejar a una pista grega o a la del Baskonia, dels millors ambients d’Europa.
Tothom, sempre, té objectius individuals cada any. Quin és el seu?
Vull demostrar que soc jugador d’Eurolliga. No té res a veure amb les estadístiques, sinó simplement que hi tinc lloc cada any, i no un sí i un altre no. Puc fer moltes més coses que anotar i això és el que vull demostrar. Crec que puc ajudar qualsevol equip d’Eurolliga, que tinc aquest nivell i m’hi vull mantenir la resta de la meva carrera.
La temporada que ve, tornarà a haver-hi un club francès en la competició, l’Asvel. S’hi veu, tornant?
Ja es veurà, però és una cosa que tinc al cap, sens dubte. L’NBA és el somni de qualsevol nen, però l’Asvel és el meu equip, la meva ciutat. Suposaria jugar al màxim nivell al davant dels meus amics, dels meus pares... Té llicència per a dos anys, fet que pot permetre construir alguna cosa sòlida. Sempre dic que els meus destins preferits són el meu país i Espanya. A l’ACB, quan hi he jugat, també he disfrutat molt.
Parlava de l’NBA. La veu més lluny o més a prop que abans?
Ja no tinc 22 anys i no tinc gens de ganes d’anar a l’NBA a veure què passa. Si hi anés, hauria de ser per competir i tenir presència en un bon equip, amb aspiracions de play-off. No cal que siguin els Warriors, però sí un equip que em veiés com un bon tirador i que m’oferís jugar minuts de qualitat. Per anar allà i escalfar banqueta, no m’interessa. Prefereixo quedar-me a Europa i aprofitar els anys que venen, que possiblement són els millors d’un jugador. Quan penso en l’NBA, soc realista. No m’hi obsessiono.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)