La jerarquia de l’Avenida està posada en qüestió. Sobretot després de la superioritat mostrada per l’Spar Citylift, diumenge, contra la que ha estat la seva bèstia negra –vuit derrotes seguides– des de fa gairebé 20 mesos (79-53). Superiors en tots els duels individuals, des de les bases fins a les interiors –per fi Colhado (20 punts) va brillar contra el seu referent, De Souza, continguda per Reisingerova– passant per les que han de ser les referències ofensives: 18 punts de Murphy i de Hampton. Tot, des de la defensa. I tot, des de l’inici.

“Hem sortit molt concentrades i amb molta intensitat defensiva. No les hem deixat jugar”, remarcava Núria Martínez, que amb Laia Palau al costat va ser molt superior a les bases del conjunt castellà. “No m’agrada gaire comparar. En aquest cas la Laia ha fet un gran partit i jo crec que també he aportat el meu joc. En el cas d’Avenida... També tenien grans defensores al davant”, reconeixia la mataronina, que en els primers compassos va marcar el to al darrere i va donar, amb el seu triple (6-4) l’avantatge definitiu a l’Uni: “Són molt físiques, i la veritat és que hi hem sabut reaccionar. Hem estat prou constants per plantar-los cara.” “Sempre hi ha ganes. Però ara mateix això només és un partit de lliga i ho hem de plantejar com un camí cap a la copa o possibles grans partits de cara al futur”, és la conclusió de Núria, tombat el mur de l’Avenida. “Crec que no marcarà el futur però sí que a nosaltres ens permet girar la truita i saber que podem guanyar i podem plantar cara a l’Avenida. Ens ajudarà molt, però a elles no cerc que els marqui tant”, hi afegia.

“Ens ha sortit un partit brillant, en tots els aspectes”, va dir Laia Palau, la figura sense la qual no s’explica l’inici de partit de les gironines. La tres excusava el rendiment d’Avenida per l’exigència del duel d’Eurolliga contra el Kursk –el partit era a Salamanca, dimecres mentre l’Uni era a Györ (Hongria)–. “No ens enganyem, no és la diferència real que hi ha entre tots dos equips”, insistia Palau, gegant al darrere en la tasca individual i d’ajudes. “Havíem preparat molt bé aquesta defensa per contrarestar aquestes situacions tàctiques tant particulars que planteja l’Avenida”, indicava, en aquest sentit, Èric Surís.

“A nosaltres no”, sentenciava el tècnic gironí sobre si el partit reforçava psicològicament l’Spar Citylift. I ho argumentava: “L’equip està treballant molt bé des del primer dia, hi creu i està creixent. Si a tots ens ha de servir per creure-hi, i potser de les 4.000 o 5.000 persones, n’hem convençut més perquè s’afegeixin als nostres 1.500 fidels... Sí que esperem que hi hagi més passos endavant.” Surís tampoc creia que hagués estat el millor partit de l’Uni amb ell a la banqueta. Sí que el situava al nivell dels del curs passat en les eliminatòries de l’Eurocopa, amb l’Olympiacòs, el Ragussa i fins i tot els dos contra el Galatasaray. “Hem guanyat un partit de lliga regular i ja pensem en el següent, que és el Gernika, que ara van empatats amb nosaltres”, advertia en referència al proper rival, que comparteix balanç amb l’Spar Citylift i l’Avenida (9-1).

“Les coses ens han anat sortint molt bé des del principi. Hem imposat el ritme que ens interessava i en atac hem sabut llegir molt bé aquesta defensa de triple canvi que sabíem que farien. Perquè en partits d’Eurolliga o importants l’han fet. Ho havíem preparat molt i l’hem interpretat molt bé”, va reconèixer sobre el particular triomf sobre Lino López, superat. “El primer quart ens ha condicionat i sempre hem anat a remolc”, reconeixia el gallec.