No és casualitat que la Penya hagi perdut els últims disset enfrontaments contra el Madrid (quinze en l’ACB i dos en la copa). Semblava que ahir podia ser una bona ocasió per trencar la mala ratxa, però els blancs van treure la seva millor versió, molt mentalitzats del rival que tenien al davant, i no van deixar cap opció a una Penya que va estar desencertada en el tir exterior –3/16 en triples–. La intimidació de Tavares va ofegar els verd-i-negres, però sobretot el talent individual del Madrid. El botxí de la Penya ahir va ser un vell conegut, Rudy Fernández, que quan el partit estava més igualat va clavar tres triples amb el seu segell –de lluny o fent un pas enrere– per acabar de sentenciar la resistència de la Penya. L’esforç hi va ser però no és suficient per tombar el Madrid.

Des del salt inicial Tavares va guanyar el duel a la zona a Todorovic, que els primers trenta minuts només havia fet una cistella, i encara des de fora. A més, el gegant blanc va condicionar els atacs dels verd-i-negres, que no podien obrir la pista perquè fallaven molt des de fora. Quan semblava que el Madrid trencava el matx (50-63) va aparèixer Laprovittola, que va liderar els seus fins a situar-se a quatre punts (64-68). Però cada vegada que s’acostava la Penya apareixia algú per frustrar la remuntada. Una impotència constant.