Contra els elements
L’Spar Citylift visita desacomplexat el BLMA amb la missió de remuntar els tres punts de desavantatge de l’anada i accedir a la final
Sense Colhado ni Dongue i en una olla de pressió, el repte és majúscul
L’autobús de l’Spar Citylift va enfilar ahir al matí, passats dos quarts de deu, el camí cap a Occitània, amb la il·lusió que aquest no sigui l’últim desplaçament de la temporada a Europa. Que l’equip no està passant pel seu millor moment és una evidència, pels darrers resultats –per primer cop ha lligat tres derrotes; això sí, contra rivals de gamma alta– i per l’estat precari de la plantilla, limitada a una rotació de vuit peces. Però les gironines ja van deixar clar dijous passat, en l’anada de la semifinal a Fontajau, que no llançaran la tovallola, mentre hi hagi un bri d’esperança. I aquesta mentalitat va impedir que el BLMA liquidés l’eliminatòria a Girona i el -18 del final del tercer parcial quedés reduït a un -3 (66-69). “Tenim una il·lusió gegant per capgirar la situació. És un repte difícil però no impossible”, va ressaltar Èric Surís, en la prèvia.
En l’expedició gironina, no hi era Nádia Colhado, ja operada del canell dret. La brasilera ha esdevingut un puntal en l’Eurocopa d’enguany –ha acreditat 13,2 punts (53% en tirs de dos), 9,1 rebots i 17,4 de valoració en 27 minuts– i no serà senzill omplir el seu buit. I menys encara si Leia Dongue tampoc pot participar perquè el mercat en el torneig es va tancar a quarts. En tot cas, la pivot de Moçambic ha viatjat per exercitar-se amb el grup i també fer pinya. Sense elles, el paper de Reisingerova tindrà més pes, però el tècnic ja va advertir que no se la pot sobrecarregar de pressió: “Ara s’està retrobant. Ha passat vint dies de baixa i encara no està al cent per cent. Cal tenir un punt de paciència. La Nádia, l’hem de suplir entre totes.” Núria Bagaria i Aina Martín estaran a disposició de Surís avui si la situació ho requerís.
A la grada, i aprofitant la proximitat amb Montpeller –dues hores en cotxe–, també hi haurà presència gironina. El club va organitzar un autobús que es va omplir en poques hores, i també hi haurà aficionats que hi aniran pel seu compte. “Que vingui gent a donar-nos suport, que es desplaci, és una altra victòria de club en l’aspecte social. És una passada, i esperem tots junts fer-la més grossa”, deia Surís.
De gala
Per al BLMA, el d’avui pot ser també un dia històric. Avesat a alçar títols en l’última dècada a França, mai ha pogut classificar-se per a una final europea. La fal·lera entre els aficionats locals és grandiosa i, de fet, dimarts ja no hi havia entrades disponibles per presenciar el partit.
La transcendència de la cita es va constatar el cap de setmana, en què l’equip francès va vèncer in extremis el Landes (51-50), per continuar en tercer lloc en la lliga (15-5). Thibaut Petit va repartir molt les càrregues –vuit de les nou jugadores entre 15 i 29 minuts en pista– i Tchatchouang no va participar, possiblement per preservar-la d’alguna molèstia física. A casa, i més encara a Europa, són un equip devastador. A l’Spar Citylift tot li haurà de sortir brodat, per contenir la seva capacitat física i la densitat del seu joc.
ELS VESTIDORS
El Nadejda, favorit
Quan l’Spar Citylift i el BLMA saltin avui a la pista, ja sabran quin equip els estarà esperant en la final, programada per als dies 3 i 10 d’abril. El Nadejda rus, entrenat per Víctor Lapeña i amb Laura Nicholls en el roster, parteix amb un petit avantatge (15 h) perquè juga a casa, i es va imposar en l’anada, a la pista de l’Schio (61-67). En tot cas, les italianes ja van remuntar una eliminatòria desfavorable a domicili. En els quarts, van aixecar un -4 a la pista del Çukurova turc.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024