NBA

Nascut per millorar

Onze anys després d’haver deixat l’ACB arrasant, Marc Gasol es doctora a l’NBA guanyant el seu primer anell amb els Raptors

Només fa quatre mesos que juga a Toronto i s’ha convertit en titular i imprescindible

El 18 de maig del 2008 Marc Gasol va jugar el seu últim partit a Fontajau. Dos dies més tard, amb llàgrimes als ulls, s’acomiadava de la temporada i, tot i prometre que decidiria el que li demanés el cos, ja intuïa que deixava l’ACB i que jugaria a l’NBA. Onze anys més tard, molts dels quals amb frustradores decepcions com a balanç, el gran Marc Gasol és campió de l’NBA.

Els Grizzlies, l’equip on havia jugat el seu germà, l’esperaven el llunyà estiu del 2008 amb els braços oberts pensant que amb ell s’assolirien els èxits que no havien trobat amb Pau, que tot just acabava de marxar als Lakers. Però, igual com va passar amb el germà gran, en deu temporades i mitja Memphis no ha estat capaç d’envoltar Marc d’una plantilla amb arguments per merèixer ser en una final. El 4-0 encaixat contra els Spurs en la final de l’oest del 2013 és el sostre de Memphis.

Com en el cas del seu germà gran, un traspàs fet en el moment i amb la destinació oportuna ha permès regirar una trajectòria que en molts altres casos hauria acabat prematurament. Pau va anar als Lakers el 2008 i va guanyar els anells del 2009 i el 2010 al costat de Kobe Bryant. Marc va desfilar de Memphis cap a Toronto tot just fa quatre mesos. Els Raptors necessitaven un pivot gran, però també van guanyar un bon defensor, bon interpretador de les necessitats del joc i, sobretot, capaç d’anteposar com pocs l’objectiu col·lectiu a l’individual. De seguida va ser titular i ja és campió.

De Pau a Marc

Els paral·lelismes familiars són inevitables, tot i ser jugadors tan diferents. Als 20 anys Pau Gasol era un compendi de talent, coordinació, fonaments i físic que es va haver de posar a treballar per ser un jugador diferencial a l’NBA. Marc, físicament als antípodes de la condició atlètica del seu germà, va haver de treballar perquè algú cregués en ell. Tant és així que, la temporada de la seva eclosió, el CB Girona va fitxar un pivot titular fet i dret com Dalibor Bagaric, que ben aviat va entendre que aquell vailet li passaria per sobre. A Pau li havia passat el mateix amb Rony Seikaly l’any de la seva explosió amb el Barça.

La dècada posterior l’ha enfocat de la mateixa manera. Treball físic, encaminat a poder defensar múscul però també a fer traps a vuit metres. Treball per perfeccionar el tir de tres, obligatori en els pivots. I treball per polir una lectura del joc i una presa de decisions que s’apuntaven excepcionals en un jugador de 2,15 i tan jove. L’adolescent que jugava i dominava la lliga del seu institut a Memphis tot i estar passadíssim de pes, el jove que arrasava a l’ACB en la seva segona temporada a Girona (el rècord de 12 MVP en una fase regular de 34 jornades encara li pertany), s’havia convertit en jugador franquícia a l’NBA, cosa que, sent més bon jugador d’equip que d’estadística individual, és insòlita. De 3 milions de dòlars de salari anual a 24. I el pròxim, ja ho veurem, perquè aquest estiu té la possibilitat de convertir-se en agent lliure.

“Si als vint-i-dos anys estic cansat ja puc plegar”, em va etzibar Marc a peu dret després d’una pregunta al voltant dels 35 minuts per partit que Pedro Martínez el tenia en pista reiteradament. A Girona vivia sol per primer cop, però la independència, a diferència d’altres, no només no el va desencarrilar, sinó que li va fer veure l’oportunitat que tenia si es disciplinava i canviava els hàbits de vida i d’alimentació. I haver assistit als primers anys de professional del seu germà Pau també l’havia ensenyat amb quines situacions i persones no voldria compartir res.

Tancar el cercle

Si la salut el respecta, Marc Gasol tancarà el seu cicle professional al mateix pavelló que el va propulsar per damunt de les estrelles. Ha dit del dret i del revés que es retirarà a Fontajau perquè a Girona s’hi va fer gran. En l’esport i en la vida.

“No m’imagino Girona sense l’equip on he crescut”, va dir en el seu comiat, incrèdul davant la possibilitat que el club desaparegués, com finalment va ser. També ha fundat i presideix el club on es vol retirar. De moment assoleix les fites marcades i el Bàsquet Girona ja és a la LEB Plata. De la gestió se n’encarreguen persones de confiança, però Marc el supervisa diàriament des de l’altra punta de món. Encara és aviat per posar la data de tancament del cercle, perquè a les seves mans encara hi caben més anells.

PARAULA DE CAMPIÓ

Guanyar tants partits seguits a tants equips en ‘play-off’ és molt complicat. Soc molt feliç, però sobretot perquè veig molta gent feliç
Quan tenia 16 anys i venia a veure en Pau ningú creia que pogués jugar a aquest nivell, ni a cap nivell. El missatge és que tot és possible
Marc Gasol
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)