Mig any fa que l’Spar Citylift tenia el factor pista a favor en la final de la lliga, després del 64-70 del Dos de Mayo a Salamanca. Era tot just el tercer cop que l’Uni sortia victoriós del Würzburg, la pista on debutava en la categoria i en la qual, abans, només l’any de la primera lliga en la jornada 1, amb Ramon Jordana (56-64), i en el primer partit de la final després, amb Roberto Íñiguez (70-85), havia alçat els braços.

La darrera visita gironina marca, i de quina manera, el canvi d’hegemonia en el bàsquet estatal, perquè l’equip d’Èric Surís guanyava, dimarts fa mig any, la seva segona lliga. Primera conseqüència: és l’Uni el que juga l’Eurolliga, i l’Avenida, l’Eurocopa. Segona: la supercopa es va jugar a Fontajau i, en les vitrines de l’Uni, ja hi ha quatre títols FEB amb el tercer triomf seguit sobre el rival directe. I més efectes. Com la revolució a la plantilla castellana, en la qual només queden dues jugadores del 79-53 de lliga regular a Girona –Domínguez i Gil–. Un desencadenant que acabava amb el retorn de Miguel Ángel Ortega i fitxatges de pes com el de Jewell Loyd per acabar el curs anterior, primer amb el títol de copa, al març, i després amb la desfeta en la lliga. I compte: el triomf que va posar fi a Lino López no s’explica sense la presència de les blaves en l’Eurolliga: 56-58 quatre dies abans amb el Kursk de Marta Xargay i Sonja Petrovic (14 punts).