Eurolliga

Protagonista

Sonya Vasic

Benvinguda a Fontajau

Cinc mesos sense jugar són molts i encara ho són més quan el partit en què tens l’oportunitat de tornar-te a sentir jugadora és contra un rival físicament imperial. Per acabar-ho d’adobar al davant no et trobes en la mateixa posició una alera qualsevol, sinó una de les jugadores més en forma de l’Eurolliga, Gaby Williams, un volcà en erupció constant. Sonja Petrovic no només estrenava samarreta. També cognom, el del seu marit (Vasic), un mal exemple en temps d’empoderament femení, tot sigui dit.

La sèrbia tenia els ulls brillants a la roda d’escalfament mentre parlava amb la seva confident Laia Palau. Veient-la tothom donava per fet que jugaria. Només faltava saber quan, quant i com. Al principi va assistir des de la banqueta mossegant-se les ungles als primers minuts antològics de Williams però Surís no va esperar massa a fer-la debutar. Va saltar en el minut 3:49 quan l’Uni intentava obrir el paraigües davant el xàfec occità (12-16). Encara incòmode va donar una bona assistència a Andusic (16-20) però el primer tir de tres no va entrar i la pilota va acabar en mans de Whitecomb que sobre la botzina va clavar el 16-27.

En el segon quart va tenir més minuts, però el cos no responia encara a les ones magnètiques del seu privilegiat cervell. Una penetració fallida, un altre triple errat i alguna mala col·locació defensiva van passar factura en uns mals minuts de l’equip. El retorn en el tercer quart va tenir un moment crític. Va anar per terra en defensa amb gestos de dolor. Silenci a la grada. No era res. Tornem-hi. Amb més voluntat que força va agafar un rebot ofensiu, va assistir a Rosó i triple decisiu.

Quan més a gust se la veure van ser en els minuts finals, el seu hàbitat natural. En plena remuntada va clavar un triple anul·lat pels àrbitres (50-50). No va acotar el cap. Encomanada per l’esforç defensiu de les seves companyes i per la bogeria a les grades va pujar la pilota amb una elegància serena que topava amb l’atabalament de Williams, que encara ha d’aprendre alguns trucs a l’Eurolliga. Va tenir un altre tir per sentenciar. La pilota no volia entrar, però al final era igual. Zero punts i menys 3 de valoració però el seu rostre sobre el parquet era la d’una nena que acaba d’obrir els regals de Reis. Una de les seves “pitjors” actuacions individuals a l’Eurolliga, si mirem només els números que sovint són freds i mentiders, acabava amb una de les seves nits més inoblidables veien tota l’afició celebrant una victòria en la fase de grups com si l’equip s’acabés de classificar per a la final a quatre. Això és Fontajau senyora Vasic o Petrovic, que sempre serà un cognom sagrat en el bàsquet universal.

23
minuts
3
rebots
2
assistències
0
punts
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)