FEB

NÚRIA MARTÍNEZ

BASE DE L’SPAR CITYLIFT UNI GIRONA

“Serà del zero al mil”

“Els equips no es formen de la nit al dia”, diu una de les capitanes de l’Uni

La clau de l’èxit:

El càrrec
“La capitana en aquell moment era la Rosó, i sí que és veritat que nosaltres l’ajudàvem una mica, encara que sigui per experiència, a fer certes funcions o a tirar endavant l’equip. I ara igual, la Laia i jo continuem sent una part important de l’equip perquè col·laborem entre nosaltres”, diu la base sobre el càrrec que comparteix amb l’única jugadora que queda de l’equip campió de lliga, per la lesió d’Oma i la sortida de Rosó Buch. “Segons quines jugadores miren pel seu bé, estar bé i fer la seva feina. És una decisió que no es pot jutjar i es poden haver equivocat. O no. El temps ho ha de dir, i al final de tot se n’aprèn”, diu sobre la sortida voluntària d’aquest equip.
Patrocini
M’esperava que el projecte tingués una evolució. Però estar en una plantilla com la que tenim, per mi és excepcional

Núria Martínez (Vilassar de Mar, 1984) és l’última i flamant incorporació de l’Spar Citylift en el retorn de l’equip després de l’aturada FIBA, un cop la jugadora que duu més temps a l’Uni –tercer curs– té l’alta mèdica. El seu últim partit oficial va ser al maig i va acabar amb el segon títol de lliga gironí, a Fontajau i contra l’Avenida. És el mateix rival i el mateix escenari d’aquest diumenge (13 h).

Com es troba? Deu comptar els dies que falten per diumenge...
A poc a poc, almenys tinc l’alta. La reincorporació serà més lenta del que tothom s’imagina perquè serà del zero al mil. Per diumenge hem de veure com m’entreno amb l’equip, quines són les sensacions i, llavors, decidirem. No és cent per cent segur que jugui.
L’última pilota no serà seva?
[Riu] No me la donaran a mi, aquesta segur que no. Vull anar amb peus de plom i et dic que estic per començar a entrenar-me amb l’equip i, llavors, depenent de les sensacions i dels possibles inconvenients que puguin anar sortint, que segur que n’hi ha, ho farem sobre la marxa. De moment tinc l’alta i puc començar a entrenar-me al cent per cent. Aquesta és la bona notícia.
Si torna diumenge, esperem que sí, se li acut un rival millor?
Ara mateix no hi ha rival bo, amb el calendari que ens espera: tenim Avenida, Schio, Gernika i Montpeller. És començar amb rivals de gran nivell i l’exigència serà més gran. Per això vull anar a poc a poc, i cal dir també que l’equip gairebé va sol i només falta que vinguin més descansades de l’aturada i agafar ritme. No soc l’arma secreta, ni de bon tros...
Al desembre es va incorporar a l’equip en el desplaçament a Tenerife i a la plantilla no hi havia ni Vasic, encara. Des de dins, com s’han viscut els canvis?
L’evolució de l’equip ha estat molt estranya per les incorporacions i les sortides de jugadores. Estava desestructurat i des de llavors fins ara s’està trobant l’equilibri. Els equips no es formen de la nit al dia, l’evolució de l’equip és del tot raonable i ara és moment de treballar per anar en un mateix sentit.
És que és un àlbum de cromos.
És qüestió d’hàbits i rutines i, si no ens coneixem, costa molt arribar a jugar bé. Això requereix un temps i un aprenentatge.
Si quan va arribar a Girona li haguessin dit que al cap de dos anys tindrien Petrovic a la plantilla...?
Jo m’esperava que l’Uni Girona tingués una evolució, que el projecte que em plantejaven en un primer moment fes passes endavant. Però tampoc m’imaginava arribar a jugar amb ella, amb Marta Xargay, Bishop, Laia Palau... Estem formant una plantilla molt potent. Però saps què passa? A Europa les plantilles estan fetes i nosaltres fa molt poc temps que estem juntes.
Marta Xargay té el valor afegit de ser de Girona i haver sortit quan l’equip va pujar. Des de la seva posició, compartir perímetre amb ella ha de ser massa.
Tenir una plantilla com la que tenim, i poder ser-hi, per mi és excepcional. Tenim jugadores amb molt talent i de gran qualitat, que tenen un currículum molt ampli. L’experiència ens fa millorar i evidentment que estic encantada de poder-hi jugar.
La inundació de Fontajau, traumàtica pel que comporta, va arribar a més en el pitjor moment de l’equip pel que fa a resultats. Els afecta com a plantilla?
Evidentment, és casa nostra i una cosa així afecta moltes altres persones i entitats. Va ser un cop dur no poder jugar a casa i amb el pavelló ple com passa a vegades. Ens canvia la rutina, és un cop dur per a tothom, però ens hi hem d’adaptar.
Tornem a diumenge. És una incògnita saber com estaran els dos equips. Però almenys no és com quan va arribar, que sabien que guanyar era molt complicat. Què ha canviat en un any? En la copa els havien guanyat abans però s’hi veien inferiors encara. Pot ser?
Sempre és un equip complicat, i encara més després d’aquesta aturada. Hi ha jugadores que no han tingut descans, d’altres que sí però que no s’han pogut entrenar en condicions. Tenim una setmana per centrar-nos i treballar amb intensitat: concentrades per trobar l’equilibri en el nostre joc. L’any passat es va guanyar per les ganes i la intensitat que hi vam posar. I aquest any, igual; no deixant de lluitar i treballar per un bé comú. Al final és tenir un objectiu clar i que sigui el de l’equip i no un d’individual. Això és el més important, no jugar sense un objectiu comú.
Dijous amb l’Schio és o caixa o faixa. El partit que van perdre allà és el que hauria canviat la trajectòria de l’Uni en l’Eurolliga?
És una competició molt difícil, una de les més fortes. La més forta d’Europa: hi ha grans jugadores, cap partit és fàcil i l’exigència física i psicològica és molt alta. Aquell partit el podíem guanyar? Sí, però perdre allà, en un pavelló com el de l’Schio, és normal. Hi vaig jugar dos anys i per al bàsquet femení és ideal: s’omple cada cap de setmana. Ara a casa ens queda lluitar, es pot fer i falta fer-ho: posar-nos a treballar.
No depenen de vostès. Està preparat aquest equip per quedar fora d’Europa i tenir un sol partit per setmana?
Ens plantejaríem altres objectius... Ara ens centrem en l’Avenida; després, en l’Schio, i, si guanyem, com que no dependrà de nosaltres, ja ho veurem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)