Estem a la casa de Barcelona amb la meva dona. Intentem adaptar-nos a la nova situació que tenim, organitzar-nos bé i tenir, si és possible, una rutina com la que teníem abans de la quarantena. Ara tinc més temps per a mi i menys temps per entrenar. A la nit parlo amb els meus fills, Marko i Ivana, amb els meus néts i així anem passant els dies.

Al matí acostumo a fer uns 45 minuts d’exercici, després parlo amb els meus assistents per analitzar aspectes de la temporada i què pot oferir el futur per al nostre equip. A la tarda tracto també de seguir amb la meva rutina com si estigués al Palau treballant algun aspecte de força i resistència.

Finalment havíem trobat una continuïtat. Després d’uns començaments complicats amb diverses lesions, amb fitxatges que havien d’adaptar-se i jugadors que no havien jugat tant com ells haurien volgut en les ultimes temporades, els casos d’Abrines o Delaney, i jugant a bàsquet sense els dos bases purs, Pangos i Heurtel , havíem trobat un bon equilibri.

Resultats en mà estàvem contents, ja que anàvem primers a la Lliga Endesa i estàvem entre els quatre primers de l’Eurolliga, la qual cosa ens donava opcions de lluitar pels títols.

Segur. Nosaltres no estem entrenant, encara que tractem de mantenir la motivació dels jugadors perquè mantinguin el seu físic a casa amb diferents exercicis, però segur que es troba a faltar la competició i la motivació. Estem davant d’una situació greu i nova a nivell global, no només nosaltres, sinó tots els equips.

Depenent del que digui el Govern espanyol prendrem unes decisions o unes altres a l’hora de la tornada als entrenaments. Tenim tres pavellons, el Palau i dos a la ciutat esportiva, amb gimnasos separats. Veurem. Estem veient diverses opcions d’entrenament. El meu objectiu i el de el club és acabar aquesta temporada, però no depèn de nosaltres.

La responsable del Consell Superior d’Esports, la senyora Irene Lozano, va manifestar fa molt poc que era millor seguir les recomanacions del Ministre de Sanitat que no de la gent que parla sobre el retorn a les competicions. En resum, que el retorn a les pistes o camps de futbol no està ara sobre la taula de Govern.

FIBA, Eurolliga i les lligues han de mostrar-se pragmàtiques i tenir certa creativitat per saber no només com vam acabar, sinó com vam començar, vam jugar i vam acabar la següent temporada. No podem oblidar que no som la NBA, on només hi ha una única competició. Aquí vam jugar un mínim de dos (Eurolliga i Lliga nacional) i podem arribar a jugar també el preolímpic.

No és fàcil fer-ho i per això és important la col·laboració entre aquests tres estaments de el món del bàsquet. Penso que jugar la temporada que amb el sistema de competició actual serà molt difícil. Ara és el moment de trobar solucions per saber com vam començar i vam acabar la temporada que ve, tot i que entenc perfectament que l’Eurolliga i l’ACB pensin en com acabar aquesta.