Lliga femenina

LAURA MÉNDEZ

BASE DE L’EMBUTIDOS PAJARIEL BEMBIBRE

“La pressió sempre hi és”

“Si un entrenador confia en tu, és un tren que no pots deixar escapar”, diu la base, al GEiEG Uni el curs passat

“Quantes jugadores joves poden estar jugant a la Lliga Femenina? M’agradaria jugar més, però estic molt contenta”

Patrocini
M’agradaria tornar a casa però també estar unes temporades a fora, al final tot això t’enriqueix.

Laura Méndez (1,75 m, 2001) visita demà passat Fontajau amb el Bembibre, l’equip que la va fitxar a l’estiu després d’un curs amb el GEiEG Uni a la Lliga Femenina 2. Internacional sub-20 i campiona d’Europa júnior de 3x3 amb Júlia Soler i Laia Moya, la base era una de les vinculades de l’Uni el curs passat i habitual en les convocatòries d’Èric Surís.

Com va el primer curs a la categoria? Últimes de la lliga, es podran salvar? Hi ha pressió?
La pressió sempre hi és, en qualsevol equip, perquè sempre que jugues tens uns objectius. I nosaltres els partits que hem de guanyar ens vindran ara, ens estem preparant per a això. Càceres, Zamora... Els tenim i a casa. Estem ben encaminades, de moment.
Una setmana amb dos partits i després ve l’aturada... El partit de Fontajau no serà dels que tenen marcats al calendari, segur.
Ara feia dues setmanes que no jugàvem per casos de Covid-19... Feia molts dies que preparàvem el partit del Cadí, hi estàvem molt focalitzades. Hi ha pocs dies per preparar el de Girona i és veritat que sortirem a competir, però no és dels que tenim a la llista com els que podem guanyar. Sobretot hem d’oferir unes bones sensacions, encara que es perdi, competir al màxim, fer les nostres coses i seguir treballant per després d’aquesta aturada.
L’arribada de Roselis Silva a la posició de base i amb la lliga començada, l’ha condicionat?
Abans que arribés tenia més minuts, però al final una temporada és molt llarga i des que ha arribat m’està ajudant molt. És una jugadora que fa molts anys que és a la lliga, amb experiència. I n’he parlat també amb l’entrenador, que em trobo millor. A l’hora dels partits tinc menys minuts i com que hem de salvar la categoria... És normal. Tot és un procés. Quantes jugadores joves poden estar jugant a la Lliga Femenina? M’agradaria jugar més, però estic molt contenta de la seva arribada i de la de Julia Gladkova. És així.
De l’equip campió d’Europa 3x3 vostè marxa, Laia Moya és al GEiEG a la F-2 i Júlia Soler té fitxa a l’Spar Girona. Què és millor?
Cada jugadora té uns objectius i tots són respectables. Entre els que tinguis i les oportunitats que t’arribin, cadascú fa el seu camí. No sé quin és el millor, però estic molt contenta que en Pepe [Vázquez, entrenador del Bembibre] em volgués a l’equip. No és gens fàcil i menys sent a la posició de base, que és la que ha de dur l’equip a la pista. Si un entrenador confia en tu, és un tren que no pots deixar escapar. La Júlia és a l’Uni i segur que hi ha coses millors i pitjors, com jo aquí o la Laia a lliga 2.
Arriba a Girona havent jugat a Lliga Femenina 2 com a júnior i marxa havent-se entrenat al primer equip. Un màster?
Em va agradar l’experiència. És veritat que no tenia minuts al primer equip, amb tantes jugadores de tant nivell i experiència. Però sí que em va servir per entrar en el món professional, veure com funcionen les coses i els hàbits de les jugadores: com s’entrena, la competició... M’ha ajudat aquest any, que ja soc una jugadora de la lliga, haver-ho vist d’una manera diferent. I entrenar-te amb jugadores d’Eurolliga et fa créixer, és molt clar.
En la seva posició, la de base, l’Spar Girona té una de les millors parelles d’Europa...
Hem estat mirant l’Eurolliga i la Laia Palau té un currículum impressionant. La Chelsea Gray, jugadora de la WNBA. Totes les posicions, a l’Uni, estan molt ben cobertes. Però la de base...
Amb Èric Surís hi va entrenar a l’Uni i a les seleccions FEB. Què li va semblar la seva sortida?
Vam coincidir primer a la selecció espanyola sub-20, que encara no el coneixia. Tampoc sé què ha passat, el club ho va decidir i no sé si equivocadament o no, però va sorprendre. És un entrenador que està pendent de tu, vam coincidir gairebé un mes a l’espanyola i després amb els entrenaments al primer equip.
Li agradaria tornar a Girona?
Sí, per què no? Ara mateix no és que tingui res pensat de què faré. S’ha de veure com va tot, i el que es presenti, endavant. M’agradaria tornar a casa, però també estar unes temporades a fora: al final tot això t’enriqueix. Quedar-me a la meva zona de confort, a prop de casa, tampoc. No tanco portes a res.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)