Lliga femenina

La que els faltava

L’Spar Girona guanya el títol FEB que se li resistia, després d’haver perdut les quatre finals anteriors

Superar l’Avenida i el València en dos dies consolida el projecte Julbe

Spar Girona 72 València 62

SPAR GIRONA:Palau (9), Vasic (11), Eldebrink (6), Araújo (10), reisingerová (13) –cinc inicial–; Elonu (8), Labuckiene (2), Gray (10) i Ferrari (3). 17/37 de 2, 7/16 triples (2 Eldebrink i Araújo i 1 Palau, Vasic i Ferrari), 17/20 tirs lliures, 34 rebots (7 Elonu), 15 assistències (5 Palau) i 82 de valoració (16 Gray).VALÈNCIA:Ouviña (5), Allen (10), Casas (8), Gil (6), Gulich (9) –cinc inicial–; Gómez (5), Romero (4), Juskaite (7), Carrera (4) i Trahan Davis (4). 18/45 de 2, 3/15 triples (2 Allen i 1 Ouviña), 17/19 tirs lliures, 28 rebots (6 Gil i Gulich), 13 assistències (4 Casas) i 57 de valoració (12 Gulich).PARCIALS:18-12, 16-19 (34-31), 25-22 (59-53) i 13-9 (72-62)

La Font de Sant Lluís, 7 de març. És la plaça en què l’Uni guanya la seva primera copa, en la setena participació del club en la competició que fins ahir se li havia resistit. Campió de lliga dos cops a Fontajau –el 2015, per Sant Jordi, i el 2019, el Dia de la Mare (5 maig)– i de les supercopes posteriors també al pavelló gironí, el 23 i 22 de setembre, i sempre amb l’Avenida com a rival, l’Spar Girona tanca el cercle. Ho va fer superant el València, al qual ha guanyat en les tres darreres copes –a quarts el 2019; en les semifinals fa un any, i en la final aquest–, l’endemà de tombar el seu botxí en les quatre darreres finals de copa, l’Avenida. I va trencar així la interminable ratxa de l’equip de Roberto Íñiguez.

Dues victòries en dos dies contra equips amb què les gironines acumulaven 0-4 en els antecedents aquest curs i als quals condemna a jugar-se entre ells la segona plaça per a l’Eurolliga el curs que ve, una competició en què l’Spar Girona juga per primer cop els quarts de final, a doble partit dimecres i divendres de la setmana que ve a la bombolla de Würzburg. I després que els dos últims esculls de l’Uni en aquesta fase final, també embombollada, s’hagin vist les cares a la Fonteta, amb el primer lloc de la fase regular de la lliga femenina en joc (71-69 per a l’Avenida en la pròrroga en la primera volta).

Un títol, aquesta copa, que arriba després que l’Uni no pogués celebrar a l’estiu el seu quinzè aniversari i quan ja fa una mica més d’un any que el Glòria amenaçava la línia de flotació del club. L’esclat de la pandèmia –coincidint amb l’anterior final a Salamanca (76-58), en què la millor plantilla que mai ha tingut un equip a Girona es veia superada per enèsim cop– i la posterior, tardana i tan arriscada com –en molts àmbits– difícil d’entendre aposta per rellevar el tècnic amb qui l’equip havia crescut sense parar des del 2016, colpejaven un vestidor que per fi alça els braços. Ho deia Alfred Julbe en la seva presentació, el 2 de novembre, que volia situar una plantilla amb talent a dojo tan a prop del seu màxim com fos possible. S’hi acosta.

Un cop, quin cop

La plantilla del València, per pressupost i segons Íñiguez, és la més forta dels tres equips que aspiren als títols. I l’Spar Girona la va fer tocar de peus a terra. Al davant des del 14-0 en el primer quart (16-8) una setmana i mitja després de perdre en la lliga, sense Chelsea Gray (58-55), la final només va tenir emoció perquè era una final. Igual que contra l’Avenida, el partit que es va veure era el que havien pensat Julbe i Laura Antoja –compte amb el paper de la capitana els dos primers anys de l’Uni en la lliga femenina des que va arribar al desembre–, amb un excel·lent treball defensiu, l’imprescindible encert en el triple i l’aparició d’estrelles que no fallen quan la pilota crema. Superat el tercer quart, l’equip que tornarà a ser amfitrió de la copa l’any que ve només va anotar tres cistelles en l’últim quart, que començava 6 avall: 59-55 Trahan Davis, inèdita fins aleshores; 66-60 Gulich, i 66-62 Allen. La pivot alemanya dels Sparks era l’única del València amb doble dígit en la valoració. Per a l’Uni –a més de Gray–, Palau i Araújo, 14, i Vasic, 12.

El 0-5 inicial a 8:31 i Vasic deixant la pista amb un cop no era el millor inici gironí. Les set pèrdues en el primer quart, tampoc. Però aquest equip s’ha unit molt en les darreres setmanes i, a cada cop que rep, reacciona. Eldebrink, de tres (5-8), després de recollir la pilota de camp propi i al límit de la possessió. I Palau (8-8), també quan cremava la pilota i després que Allen fes el primer (2-8). Araújo i Palau, després de recuperació, completaven el 10-0 (12-8) que obligava Burgos a aturar-ho a 3:02. La rotació, amb Elonu i Gray, deixaven el parcial en 14-0 i després Labuckiene era la setena jugadora de vermell a anotar per tancar el primer quart (18-12).

Vasic tornava a la banqueta i amb el seu triple situava l’avantatge màxim (28-18) després que Gray amb addicional contestés el triple d’Allen després de taponar Elonu (22-18). L’Uni, carregat de faltes, i Juskaite, sense error en el tir lliure (6/6), ajustaven el marcador (28-26) fins que Reisingerova trencava el 0-8. Però la banqueta gironina celebrant el 32-28 d’Araújo era castigada amb tècnica a 1:21 i Reisingerova feia el 34-31 de cinc metres abans del descans.

Casas i Gil lideraven un altre millor inici blau (34-35), si bé Vasic tornava a avançar l’Spar Girona (36-35). Ouviña i Eldebrink s’intercanviaven triples (41-38) i Araújo, de 6,75 m (46-43), responia al 2+1 de Casas. Una igualtat que amb les alternances en defensa permetia a l’equip de Julbe afrontar el darrer quart al davant amb el segon cop d’Araújo des de 6,75 m (6/12 l’Uni, 52-47).

L’antiesportiva de Gómez a Palau a 8:55, Ferrari de tres a 7:20 (64-57) i la tècnica a Casas a 1:19 després que Gray repartís la darrera assistència, a Reisingerova (68-62), van permetre a l’Spar Girona acaronar la copa que els faltava.

Patrocini

Segon títol i segon MVP de Chelsea Gray amb l’Uni

La primera etapa de Chelsea Gray a Girona va ser efímera, perquè al novembre la fitxava l’Agü Spor a cop de talonari. Suficient per a la base californiana per guanyar un títol i ser-ne designada l’MVP. Era la supercopa, amb Miguel Ángel Ortega mirant d’assimilar el seu nivell, contra l’Avenida (61-59). Aquell dia, quan feia 48 hores que havia aterrat, en 29:43 acabaria amb 14 punts (7 en el darrer quart, amb 2 triples per remuntar), 5 assistències, 3 rebots i 3 recuperacions i, amb 12, estava per sota els 13 que signava Noe Jordana. Ahir, 16 sense ser titular en 24:21, amb 10 punts, 4 assistències i 7 faltes rebudes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)