Sempre hi ha coses que es poden innovar. Ara es parla molt de temes també psicològics. Jo intento no obsessionar-m’hi, vull ser honest amb el jugador. S’ha de saber reaccionar sobre el que està passant, sigui positiu o negatiu. Durant la temporada no tens temps per entrenar coses tàctiques. Cada vegada anem més a un model com el de l’NBA.

Sí. Vam estar parlant i va ser una opció. Però ha estat un estiu molt atípic perquè teníem una idea del que volíem fitxar. Després va canviar. I al final quan ens van dir que sí que podíem disposar dels diners per fitxar un tres no hi vam ser a temps. Però tenim la posició de tres consolidada amb l’arribada de Hayes. Hanga no continua perquè s’havia de retallar pressupost i per qüestions esportives.

És un tema difícil i cadascú ha de fer el que creu. Però en aquest tema cal pensar quan ha signat cadascú els seus contractes, si abans o després de la pandèmia. Haurem de ser solidaris amb el club, i tard o d’hora també em tocarà. Caldrà trobar una solució.

Després que deixés el club hi he tingut el mínim contacte. Però és el que hi ha. Quan vaig fitxar pel Barça ja sabia que hi hauria el canvi en la seva posició abans d’un any. Segurament va ser abans del que esperava, però són coses de la feina. Tenia molt bona relació amb el Nacho i ara la hi tinc amb el Juanki [Navarro] i amb els dos Marios [Fernández i Del Campo] perquè tinc una relació constant amb ells. Tinc contacte directe i parlem el mateix idioma tant dels entrenaments com dels partits. Per a mi això és molt important. En el Zalgiris també ho feia amb el president, hi tenia un contacte constant, perquè després si alguna cosa falla tots ja sabem d’on bé. Podem discutir, però són gent de bàsquet, i els tinc confiança per dir-nos les coses.

Quan hi era jo sempre vam intentar treure gent nova. N’era l’entrenador però també el director esportiu. Ara la idea del Zalgiris ha canviat una mica. Estan fitxant jugadors per sobre dels 28, 29 i 30 anys. La meva idea va ser diferent, perquè havíem tingut Kalnietis, Milaknis o Jankunas, i per això vaig portar joves, perquè hi hagués equilibri i poder desenvolupar-los.

Han quedat fora de la cita olímpica per primer cop, però potser amb la generació d’ara estem perdent partits però tenim molts jugadors per sota dels 26 anys, o sigui que el futur és optimista i sembla assegurat.

No estic gaire obsessionat per ser seleccionador. Després de deu mesos exigents en el Barça, anar a la selecció em faria tornar boig a mi i a la meva família. No ho vull ara. El futur és incert.

A mi em va agradar l’NBA quan era jugador, i si hagués jugat més minuts m’hi hauria quedat. Jo no tindria problemes per anar-hi ara com a tècnic, però evidentment tot és diferent. Allà, quants tècnics europeus són primers entrenadors? És un repte diferent, però el bàsquet és bàsquet. No entenc, però, com hi ha franquícies que sempre perden durant anys i no canvien les coses.

Pot ser que tinguin pressa, però està bé. El més important en aquestes situacions són els somnis. Cada cas, però, és diferent, i si ell ho vol i li agrada, que ho provi. Segurament li anirà bé perquè té ètica de treball, i això tard o d’hora dona premi. Crec que amb l’arribada de Jokubaitis i Laprovittola hem fet un pas endavant en la posició de base, perquè Bolmaro no era un 1.

No podem esperar tota la temporada a saber-ho. Aquest any és diferent a la situació del curs passat. Tenim una plantilla molt compensada. Jo no estic pensant en ell. Si després apareix l’opció, ho haurem de valorar el club, si econòmicament es pot i esportivament si encaixa.

No conec la seva situació, però és un gran professional i de gran nivell. Però s’ha de recordar que ja té 36 anys i no és fàcil jugar a l’elit amb 36 anys. No sé si continuarà a l’NBA o no, però ara mateix no pensem en ell.

No hi ha més opció i no puc demanar més. He buscat rejovenir la plantilla i ara tenim més equilibri. Jo estic bé amb tretze i intentaré anar introduint, de tant en tant, els quatre joves que han fet la pretemporada amb nosaltres i que continuaran ajudant-nos. Són prometedors. No voldria tenir quinze jugadors perquè molts no estarien contents, tot i que és cert que el curs passat vam jugar 90 partits i hi ha lesions.

La gent està il·lusionada però és molt important no posar jugadors per posar. Han de tenir qualitat. El Juan Carlos Navarro i el Mario Fernández han fet molt bé les coses en el planter i tenim jugadors que en els últims deu anys no havíem tingut. Intentaré, en cada oportunitat que tingui, donar-los minuts.

Hem de veure quina és la situació econòmica del club. Per això s’ha pres la decisió. M’agradaria més que estiguessin a LEB, però el que han de fer és jugar, entrenar-se bé per estar preparats i aprofitar els entrenaments amb el primer equip.

Sí, ho entenc. El conec molt i ha estat content de no entrenar per poder estar a casa i fer altres coses. Però tal com viu el bàsquet ja ho trobava a faltar.

Segur. Allà sempre hi havia un tema de presupost. Si hi ha diners i poden tenir entrenadors com Dusko Vujosevic, és un lloc ideal per jugar a bàsquet. No tenen cap problema a l’hora de posar 20.000 espectadors al pavelló Stark Arena.