Per fregar-se els ulls

La sortida en tromba de l’Uni va agafar de sorpresa no només el València, sinó els entregats seguidors de Fontajau, que van veure com després d’un dos més un de Labuckiene l’equip es va posar 11-2 amb una defensa tancada però amb ajudes constants. Julbe era el primer d’aixecar els braços a la banqueta, com si fos el primer defensor. El València va estar cinc minuts sense anotar. Va ser un petit festival en què es va veure Reisingerová córrer per la pista com una escorta i l’habilitat de Flores, Drammeh i Gardner per col·locar-se en les línies de passada. Rubén Burgos (València) va començar a prendre decisions. La més important, canviar el seu joc interior. Gulich i Trahan-Davis van saltar al parquet i van començat a fer mal de veritat (0-10 de parcial) coincidint amb les rotacions de les gironines, que no van abandonar mai la lluita tot i que el València va tirar de fora també amb encert de amb Romero i Salvadores.

El segon quart va començar amb un triple de Parra, molt descarada, i amb un altre coast to coast de Reisingerová. L’Uni, això sí, va patir per defensar l’arsenal ofensiu de les valencianes, però Drammeh, Gardner i una imponent Labuckiene, en atac i sobretot en defensa, van mantenir l’equip dins del partit amb un intercanvi de cistelles que va fer que cap dels dos equips agafés més de tres punts de diferència. Les gironines no van trobat posicions clares per amenaçar de tres –només un triple en tota la primera part– i van estar erràtiques en el tir lliure, però van estar imperials en la lluita sota els taulers, la velocitat en les transicions i la voracitat en la lluita per cada pilota (36-36).

Dues velocitats

La sortida del València del vestidor va ser demolidora. Els triples de Gulich i Segura i les cistelles fàcils de Trahan Davis i Raquel Carrera van disparar les visitants (40-50). L’Uni va serrar les dents però les cames ja no responien com en els primers minuts i un dos més un de Gil, en el seu estil de recollir tot el que queia de la cistella, va deixar el partit molt coll amunt (45-57).

En l’últim quart, Labuckiene i Reisingerová van cometre la cinquena falta amb el partit ja perdut (51-63). El València ho sabia, tenia el partit absolutament controlat tot i els últims esforços de Laia Flores per retallar la diferència. En data de 30 de setembre aquesta és la diferència real entre els dos equips. A veure a la primavera.