Eurolliga

KENNEDY BURKE

JUGADORA DE L’SPAR GIRONA

“Michaela és una superatleta”

La màxima anotadora de la competició parla abans del partit contra l’Arka Gydnia del seu rendiment, de la relació amb les companyes, de l’afició i del plus que pot donar a l’equip la seva antiga companya a UCLA Michaela Onyenwere

La gran revelació de l’Eurolliga és una jugadora de la qual no s’esperava aquest rendiment –màxima anotadora (21,3)– després d’un pas discret per les Seattle Storm. A Burke se la veu entusiasmada amb el rendiment de l’equip, el suport de l’afició i amb la imminent arribada d’una bona amiga, Michaela Onyenwere.

Confiava tenir aquest impacte en l’Eurolliga?
El primer que vaig pensar honestament és que havia de ser una bona oportunitat per a mi perquè la veritat és que en la WNBA no ho estava passant bé. Jugava molt poc. Necessitava tornar a ser la jugadora que realment havia estat. Això és el que estic fent i totes les companyes m’estan ajudant molt.
Va venir com una salvadora, per totes les lesionades que hi havia. Quina connexió té ara amb totes les companyes?
Tenir una bona relació a la pista. Aquest és un dels grans secrets perquè el joc de l’equip sigui equilibrat. És molt important que a la pista confiem totes les unes amb les altres perquè això ens fa més fortes.
I ara arriba, a més, una jugadora que coneix molt bé, Michaela Onyenwere.
És una incorporació impressionant per a nosaltres. És una jugadora amb una energia i un entusiasme extraordinaris. Com ja s’ha dit, vaig jugar dues temporades a la universitat (UCLA) amb ella i la conec prou bé. La Michaela és... (fa una pausa) una superatleta i superamigable. Es fa estimar de seguida en un equip de bàsquet. A més, no importa quines siguin les circumstàncies de l’equip en un partit o en un campionat, perquè ella ho donarà sempre tot a la pista.
Per als que no els hem vist encara jugar plegades, es pot dir que a ella li agrada lluitar més sota els cèrcols i deixar-li la posició de 3?
Sí, així és com ens agradava jugar a la universitat i per això guanyàvem tants partits i dominàvem la zona perquè sabíem trobar aquest equilibri entre nosaltres. Jo jugava per fora i ella trobava més espais a l’interior, i a l’inrevés també passava, si les defenses estaven pendents d’ella, jo també me n’aprofitava.
Coneixia altres jugadores de Girona abans de fitxar per l’Uni?
Com tothom, havia sentit molt a parlar de Laia Palau i de les seves qualitats, però també coneixia Gardner perquè, tot i que és més gran que jo, també ha estudiat i jugat a UCLA.
Venen de guanyar a Salamanca, contra l’equip subcampió d’Europa. Seria massa somiar en la final a quatre?
Seria realment molt maco assolir-ho, però el que hem de fer és pensar partit a partit i no mirar gaire cap al futur.
Des del primer partit s’ha posat a la butxaca els seguidors de Fontajau. Com se sent quan juga en aquesta pista?
No he vist aficionats en la lliga més apassionats que aquests. Són increïbles i ja els considero una part de l’equip també.
Julbe és un entrenador amb molta trajectòria en el bàsquet professional masculí. Què li està semblant?
Es nota que té una gran experiència, i els resultats es veuen a la pista. M’hi sento molt còmoda.
El seu pare va ser jugador professional. Suposo que devia començar a jugar per ell.
Sí. Ho vaig fer de molt petita. Tenia cinc anys o així. Ell sempre ha tingut un gran impacte en tota la meva carrera. Fins i tot quan m’ha criticat sé que ho ha fet amb bona intenció, per ajudar-me a millorar com a jugadora i realment amb els anys ho ha aconseguit. Quan tenia 12 o 13 anys, al High School, vaig jugar també al flag football (modalitat del futbol americà), però ho feia per divertir-me. El bàsquet ha estat sempre la meva passió.
La WNBA continuarà sent un afer pendent després d’aquesta temporada?
A Seattle el que em va passar segurament és que era nova a l’equip i em va tocar la part més dura. Però ho accepto perquè llavors era el millor que em podia passar per arribar ara a l’Eurolliga i tenir aquest rendiment. És normal que ara miri enrere i m’enfadi, però és important concentrar-me en el present a Girona, que és bo.
Què li està semblant Girona, ara que ja l’ha pogut conèixer?
M’està encantant i segur que hi tornaré quan ja no hi jugui. Soc una persona força introvertida però m’he fet ben aviat amiga de les jugadores; tampoc t’enganyaré, passo hores sola amb Netflix i tot això, però és el meu caràcter.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)