Lliga femenina

HELENA OMA

ALERA DEL DURÁN MAQUINARIA ENSINO

“M’he sentit molt estimada”

“Necessitava tornar a agafar confiança i sentir-me bé a la pista”, diu la jugadora que feia més temps que era a l’Uni, gairebé cinc anys, quan va marxar cap a Lugo la temporada passada

“Són favorites per guanyar-ho tot”, indica del seu rival aquest vespre a Fontajau

És el millor regal de Reis, poder tornar a casa i gaudir d’aquest moment amb la meva família ho fa més especial

El Durán Maquinaria Ensino és el primer rival de l’Spar Girona aquest 2022, avui (19.30 h) amb tres cares molt conegudes per a l’afició gironina. Miguel Ángel Ortega, Geo Bahí i Helena Oma (1,80 m, 1996). L’alera va deixar el club gironí el 25 de gener de l’any passat, quan era la que feia més temps que era a l’equip. Havia arribat el 2016 i el curs 2017/18 va estar cedida al Cadí durant la segona meitat del curs. “Vaig tenir una petita lesió al tendó d’Aquil·les que em va fer parar unes setmanes perquè l’estava arrossegant”, diu sobre l’inici de curs del seu equip, quart per la cua (4-10) i que enllaça tres derrotes seguides.

Com es presenta, la tornada?
És especial perquè costa deixar un lloc on has estat tant temps i has estat bé, però crec que el partit que més il·lusió fa jugar és on has estat tant temps.
Era, en una plantilla farcida d’estrelles, la que més s’estimava la grada. Ho percebia?
Sempre m’he sentit molt estimada per la ciutat de Girona i sobretot pels aficionats de l’Uni. Sempre els estaré molt agraïda i tinc moltes ganes de tornar-los a veure i gaudir tots junts. He mirat de ser el més propera possible i agrair tot l’efecte que ens transmetien venint a tots els partits. Haver-hi estat gairebé cinc anys també hi influeix.
Va tenir la lesió abans de Reis el 2019. Més càrrega emotiva...
Just va ser el 5 de gener de fa dos anys. Sempre dic que és un dia encara més especial perquè farà anys que em vaig lesionar i el partit serà contra el Girona. És el millor regal de Reis, tornar a casa i gaudir del moment amb la meva família ho fa més especial encara.
La seva lesió va coincidir amb l’arribada de Marta Xargay i les sortides de Rosó Buch i Brittney Sykes? Vostè s’havia plantejat deixar l’equip també.
Aquell any va ser una mica caòtic perquè van marxar jugadores com ara Sykes i la Rosó, que, com jo, eren les que feia més temps que hi eren. Vaig tenir una mala dinàmica durant unes setmanes i no estava en el millor moment en l’àmbit mental. La possibilitat hi va ser però al final va passar el que va passar i estic molt agraïda al club per poder seguir.
El curs passat sí que va marxar, al gener. Costa molt prendre la decisió? O un cop està fet és trobar el moment oportú?
Vaig marxar perquè amb la lesió al genoll necessitava tornar a agafar confiança i sentir-me bé a la pista. I va sortir aquesta opció i la vaig agafar per tornar a recuperar les ganes de jugar.
Vista amb perspectiva, la deu donar per bona, la sortida.
Tot passa per alguna cosa i, bé, n’estic contenta. Un cop arribi el final de temporada ja veurem què fem: tinc contracte aquí.
Com li va amb Miguel Ángel Ortega? Sap que a Girona des dels duels amb l’Avenida és una figura una mica controvertida.
Ara que el tinc d’entrenador és diferent. Sí que la situació amb què estava el seu equip en aquell temps és molt diferent de la d’ara, però entenc moltes coses que el facin ser tan exigent i que defensar li agradi tant. Recordo aquells moments en què ens feia patir i ara soc jo la que el pateixo però des de l’altre costat.
Es deu sentir còmoda amb aquest estil de joc, no?
Sí, de fet li estic molt agraïda per la confiança que em dona. És veritat que hem passat mals moments durant aquesta pretemporada perquè hem tingut moltes lesions i jugar a Europa ens va perjudicar una mica per la doble competició, sent set o vuit jugadores. Intentarem amb el nou any, i a punt de començar la segona volta, anar cap amunt.
Es van arribar a dipositar massa expectatives sobre l’Ensino?
No, perquè sabem que són coses que passen i tots els equips s’han reforçat molt. El nivell de la lliga ha pujat, recordo que des que vaig començar a jugar fins ara ha canviat molt i es nota que cada any anem a més. Al principi de temporada vam començar amb petites lesions i això ens ha afectat a l’hora d’entrenar i mantenir una certa continuïtat. Queda molt encara.
A més de vostè i Miguel Ángel Ortega també coneixem molt la Geo Bahí, a Girona. En la seva cessió a la Seu hi va coincidir.
Una de les millors coses que tenim és l’equip humà, i la Geo és una de les persones amb qui a tothom li agradaria jugar. És molt fàcil treballar amb ella i se sent molt a gust amb el grup i l’equip. Ella també necessitava un canvi i a nosaltres ens va bé tenir-la perquè és un 10 com a jugadora i com a persona. L’experiència que té ens ajuda molt.
Veu un cert paral·lelisme amb la seva trajectòria i la de Júlia Soler? Van coincidir a l’Uni i ella també va cedida al Cadí.
Hi tinc una molt bona relació i quan em va dir que marxava li vaig donar l’enhorabona, per fer un pas que a vegades és complicat. Estar en un club on fa molt temps que hi ets i marxar, per a ella tampoc ha hagut de ser fàcil.
Com veu l’Uni, amb una plantilla que potser s’adapta més a l’estil d’Alfred Julbe?
Sempre les segueixo i em miro els partits que no coincideixen amb el nostre. També en l’Eurolliga, han fet una gran plantilla i van a totes, és clar. Crec que són favorites per guanyar-ho tot però també han tingut la mala sort de les lesions i alguns partits que han ensopegat en la lliga, però el paper que estan fent a Europa és espectacular. Estic contenta de veure com creix el club.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)