Eurolliga

CARLES MARCO

SEGON ENTRENADOR ESTRELLA ROJA

“La bogeria és increïble”

Carles Marco va acceptar el repte d’anar de mà dreta de Dusko Ivanovic a l’Estrella Roja, i des que hi han arribat, 11 triomfs en 12 partits, tocant el ‘play-off’ d’Eurolliga, líder en la Lliga Adriàtica i ara... amb Campazzo en l’equip

De pista mítica a pista mítica
Carles Marco es va formar a l’històric Sant Josep a la mítica pista parroquial referència del bàsquet català, tancada des de fa més d’un any, i ara està entrenant a la mítica pista europea del Pionir. Abans va ser jugador a Gijón, Valladolid, Badalona, Sevilla i Burgos, i va entrenar a Oviedo, Palència i Girona

Carles Marco (Badalona, 23/9/1974) ha viscut un gir radical a partir d’una trucada del mític Dusko Ivanovic, que el volia com la seva mà dreta en l’Estrella Roja. Els serbis anaven 1-6 en l’Eurolliga, i des que ells han arribat al club porten una ratxa increïble: 11 triomfs en 12 partits entre la competició europea –tocant play-off– i la Lliga Adriàtica (ABA) –líders–. Divendres rep el Barça al Pionir (19 h), on hi haurà un ple absolut.

Bones festes, tot i que a Sèrbia van jugar per Nadal?
Sí. Aquí és una altra religió. Ha estat un canvi radical. De no entrenar des de fa un any a Girona a poder estar en una ciutat fora del país on juguem lligues diferents a les que he viscut i a les quals m’hauré d’adaptar, amb l’al·licient de viure de dins l’Eurolliga.
Per què va acceptar el repte?
Perquè volia entrenar i perquè és molt interessant poder entrenar al costat d’un entrenador que porta molts anys a l’ACB i a l’Eurolliga. Em preguntaven sobre el meu pas de ser un entrenador top a la LEB a ser ajudant, però per a mi un entrenador el que ha de fer és entrenar, i considerava que després de tants mesos sense fer-ho tenia la necessitat de tornar-me a sentir entrenador.
Després de ser ajudant de Pedro Martínez, Ponsarnau i Comenge va fer el pas de ser el primer entrenador a la LEB. Pensa a ser primer?
Evidentment. Molts de nosaltres volem ser primers entrenadors. Però ser ajudant d’un tècnic top amb llibertat d’ajudar-lo i seguir aprenent és impagable. No tanco les portes a res. No me les tancava a ser a la LEB Or, imagina’t a l’Eurolliga.
Arriben i encadenen una ratxa rècord d’onze victòries en dotze partits.
Aquí hi ha eufòria i ara mateix Ivanovic és un déu. Hem de ser conscients que el més normal és que arribin derrotes, però hem d’estar preparats per seguir treballant per revertir-ho. Estem competint i treballant en una gran línia.
I d’aquí a 48 hores reben el colíder, el Barça. Com el veu?
Un rival molt treballat, que tenen molt talent i que defensen dur. Tenen un superequip i amb tants partits és normal que en perdin algun, però és del millor que hi ha a l’Eurolliga.
Qui està brutal és Vildoza, oi?
Sabia que tenia qualitat, però està en un procés de maduresa espectacular; abans feia 25 punts en un partit i després no, i des que ha arribat està sent regular i sobretot dominador.
I la cirereta del pastís va ser la bomba: Facu Campazzo!
Aquí s’ha viscut amb una bogeria increïble. El Pionir, que en un partit normal de la Lliga Adriàtica hi ha dos mil persones, estava ple pel seu debut. I dilluns van posar les entrades a la venda per al partit del Barça i en 15 minuts estaven esgotades. La presència de Vildoza ha estat clau i se sent còmode amb Nedovic, que ja coneixia, i amb els tècnics.
És cert que Ivanovic és seriós i dur com es diu?
És un senyor amb majúscules. Ens intentem ajudar, ell ho fa molt perquè està com a casa i jo soc de fora. És afable i dona una impressió des de fora. Des de dins és diferent. Això també passa en la vida. És metòdic i molt treballador. És poc explicable que, coneixent l’Eurolliga i sabent gestionar estrelles, no tingués equip. Però hi ha altres grans entrenadors que tampoc han tingut equip.
Ja ha viscut dos derbis Partizan-Estrella Roja. Pell de gallina?
Són passionals, totalment diferent al que havia viscut fins ara en els derbis de futbol o de bàsquet. Per molt que s’expliqui, si no ho vius no t’ho arribes a imaginar. El bàsquet es viu com una religió.
Què tal és Belgrad?
Porto un mes aquí i només he tingut temps de bàsquet. Fem molt scouting. Sé que la ciutat és bonica, sobretot el centre, i em falta quedar amb gent de Badalona que és aquí com el Josep Maria Izquierdo –tècnic ajudant del Partizan.
Tot va anar tan ràpid que va haver de deixar la federació catalana, en què estava com a responsable de les seleccions. Com va anar?
Els vaig deixar a un mes del campionat, em sap greu. Em van donar una oportunitat per veure i viure un altre punt de vista del bàsquet, i estic agraït al president Ferran Aril i al Xavi Rodríguez. Hi seré per al que em necessitin i els desitjo sort ara en els campionats d’Espanya infantils i cadets.
Per cert, vostè que ha sorgit del Sant Josep, com viu la realitat del club?
És una pena que es perdin llocs emblemàtics de la ciutat on hi ha hagut sempre un gran ambient, formació de joves...; i no tenir pavelló és molt fort. Moltes instal·lacions de Badalona no estan en condicions, i si som el bressol del bàsquet, això s’hauria de cuidar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)