ACB

KAMERON TAYLOR

JUGADOR DEL BÀSQUET GIRONA

“Si el club vol ampliar el contracte, ho consideraré”

“El meu paper en l’equip és ser líder. Tinc experiència, així que haig d’ensenyar als nois i mostrar-los el camí”

“A hores d’ara no tinc ofertes de cap equip. Vull acabar amb el Girona de la millor manera, després ja es veurà“

“Aquest curs he après a atacar i a puntuar sense haver de driblar tant. És important pensar a dins d’una pista”

Kameron Taylor (1994, Maryland, Estats Units) és el jugador més en forma del Bàsquet Girona. Des d’un inici, el nord-americà ha estat una de les revolucions de la lliga. A banda del seu repertori basquetbolístic, Taylor també està deixant empremta entre l’aficionat gironí a base d’estima i proximitat.

Kam, com es troba l’equip?
Estem situats en un lloc difícil pels play-off i també difícil per baixar. Estem desitjant guanyar tots els partits i millorar. Si mirem alguna cosa és cap amunt, cap a play-off.
Ha voltat molt. Com ho valora?
Positivament. M’encanta conèixer gent nova i de diferents nacionalitats. Ara tenim una barreja d’argentins, un croat, catalans... i intento aprendre de les seves cultures. Això és molt gratificant.
Com van ser els inicis?
El meu primer pas va ser bastant dur. Jugava a la segona divisió alemanya i no ho vaig fer gaire bé. Estava per sota de la meva mitjana i vam acabar baixant a la tercera divisió. Venia de la lliga universitària D2. A Europa he après a ser el jugador que soc ara. Vull millorar cada any.
Hi veu diferències entre Europa i els Estats Units?
Al continent europeu hi ha molta més tàctica i estructura. El base té més poder, als Estats Units és un joc d’anar amunt i avall amb un ritme ràpid. Saps qui t’acabarà marcant la diferència.
Què ha après a Europa?
Cada any intento aprendre i introduir coses noves en el meu joc. Aquest curs ha estat la millora en el triple i entendre millor els espais. Ara he après a atacar i a saber puntuar sense haver de driblar tant. És important interpretar i anticipar-se a tot el que passa a dins d’una pista.
Per què l’equip ha baixat tant el nivell defensiu?
No es pot guanyar sempre, i fem el possible per millorar aquesta condició defensiva. Donem el cent per cent de nosaltres. Esperem els millors resultats, però crec que hem d’agafar més rodatge amb Jeremiah Hill, que està entrant en ritme, i amb John Jenkins, que és nou a l’equip. Aviat, quan tothom s’ajunti col·lectivament, crec que empenyerem de valent.
Amb tres triomfs respecte del Betis, es respira més?
No, en absolut, res està fet. Ara mirem el partit a Badalona, que serà un derbi complicat amb un ambient molt especial. Esperem estar igual d’inspirats que en l’anada. No ens preocupa ni el play-off ni el descens. Ens centrem en nosaltres, en aquesta lliga ACB tot pot passar, i el millor és focalitzar-te en el teu treball.
Què sent jugant amb Gasol?
Al principi estava molt emocionat. Pensa que jo quan era petit solia veure en Marc quan jugava a Memphis. Vaig seguir la seva carrera tota la meva infància. I, sincerament, va ser un orgull que contactés amb mi. És tot un honor.
Era un dels seus fans...
Sí, solia veure tots els partits. Recordo quan va aconseguir ser el millor defensa de l’any, va ser impressionant. El respecto molt perquè jo també em sento un jugador defensiu, i prenc nota.
I seguia l’ACB abans de venir?
Conec la lliga des que vaig arribar a Europa (2016). A tots els països on he estat, Alemanya, Israel, Turquia o Itàlia, tothom sap que l’ACB és una de les millors lligues, si no la millor.
Com descriuria Aíto?
És un professor i t’ensenya a no jugar més com un robot. Amb ell he après des de la posició del cos fins a llegir una jugada des de la defensa. Aíto ens ensenya a interpretar el joc i a saber reaccionar. El vaig conèixer a Alemanya, quan va guanyar les lligues amb el Berlín. Definitivament és una llegenda, i jo ho puc viure cada dia.
Aquest curs serveix per veure que és molt més que un jugador defensiu?
Sí, a Maccabi va ser dur quan vaig mudar-me a Estrasburg. Va ser un retrocés. A França hi vaig estar pocs mesos i ara, aquí, a Girona, he pogut demostrar que soc aquest tipus de jugador ofensiu i anotador.
Aíto l’ha portat a tenir un rol diferencial en l’equip?
El meu paper en l’equip és ser líder. Soc un dels homes més experimentats de l’equip, així que haig d’ensenyar als nois i mostrar-los el camí. És el meu paper principal.
Hi ha ‘Taylordependència’?
No... Intento aportar el meu granet de sorra, a dins i fora de la pista. De fet, aquest any és molt divertit perquè tothom està disposat a aprendre i volen competir molt en els partits i entrenaments.
Gasol, Quino i vostè són jugadors clau a Girona.
Sí, però especialment Marc i Quino, perquè els joves veuen que són jugadors molt contrastats. Ells han estat en la situació de tots nosaltres i ensenyen amb la seva experiència. Això és molt important per fer créixer el grup i el potencial jove.
Què passa amb el tir de tres?
Hi estem pensant massa. Tothom passa per mals moments i sents que no pots aconseguir-ho. A través del joc, podem capgirar aquesta situació i pensar que entraran. Treballem diàriament, al gimnàs i a la pista; estic segur que ho millorarem.
Quin futur l’espera a l’estiu?
De moment no miro el pròxim curs, miro els pròxims partits. Només penso que a l’estiu pugui tornar a casa amb la meva família. No hem mantingut cap conversa amb el Girona, però si volen ampliar el contracte ho consideraré.
Li agradaria continuar a Girona?
M’encanta Girona, hi estic molt a gust. A banda, venir aquí ha sigut molt i molt bo per a mi. Com he dit, si venen i em parlen d’una extensió, ho valoraré molt. A hores d’ara, no hi ha ofertes de cap equip que conegui, però també haig de dir que no hi estic gaire centrat, en les ofertes. Vull acabar amb el Girona de la millor manera; després ja veurem on em porta el futur...
Se’l veu molt a gust aquí...
M’encanta, estimo aquesta terra, Catalunya, també m’agrada l’estil de vida de l’Estat espanyol. A Girona m’han tractat molt bé; de fet, si pogués quedar-me la resta de la meva carrera per aquestes terres ho intentaria...
La gent del club i l’entorn hi ajuda, no?
És clar, perquè estic allà on volia, en un lloc professional, que tot va bé i que els fans i els treballadors del club t’ho fan saber. Girona té tot això que saps que és bo, però, com he dit abans, veurem què passa en el futur...
Vostè és un jugador atípic, proper a tothom. Com és?
De petit jo veia les superestrelles de l’NBA, m’agradaven molt. I ara, salvant les diferències amb aleshores (riu), em poso en la pell dels més petits i m’agrada invertir aquesta situació que vaig viure. Vull ser el més amable possible, com aquell Taylor petit que anava a esperar els jugadors.
També ha creat un vincle amb algun d’ells?
Quan tens una relació amb els aficionats i tens una relació amb la ciutat, és més divertit veure i jugar a bàsquet. Crees una relació bastant familiar, i no hi ha res més bonic.
Fins i tot ha fet vida social amb alguns d’ells.
Sí, amb alguns aficionats he anat a veure football, i fins i tot un grup em va convidar a anar a un kàrting. M’agrada molt passar l’estona amb ells; quan crees una relació amb els aficionats i ho barreges amb el joc, tot és més divertit. Visc amb més emoció els moments a dins de la pista. M’agrada la gent, són molt agradables i em recomanen coses.
Què fa en el seu temps lliure?
Aquest any he provat moltes paelles, també he tastat les patates braves i les truites de patata. Són productes que no havia tastat mai. També els calçots, l’Eric Vila me’ls va recomanar. Juntament amb la seva esposa, que és nord-americana, fem moltes coses. Amb en Hill també, i seguim recomanacions que ens fan. Si no, vaig al bowling o al cinema; si cal hi vaig sol, no tinc cap problema.
Li agradaria algun dia tenir la samarreta penjada a Fontajau?
Uau, m’encantaria tenir aquest tipus de reconeixement. I si és amb el Girona seria perfecte. [mira cap a les samarretes retirades a Fontajau i somriu].

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)