El d'Èric Vila va ser un debut testimonial fruit de les circumstàncies i d'un partit resolt aviat, però que un jugador nascut el 15 de maig de 1998, júnior de primer any, sigui convocat per Xavi Pascual per primer cop i es pugui estrenar en la Lliga Endesa és notícia. I més si es tracta d'un dels catalans del club a qui se li entreveu recorregut. En la plantilla del Barça B hi ha tres catalans. En el primer equip, tan sols Navarro.

Vila és un aler, però amb el júnior –el seu equip– el fan defensar qualsevol jugador exterior. El seu passat, però també el present i el seu futur és al perímetre. És fill de Claudi Martínez, un aler membre de la generació del Barça que encapçalava Roger Esteller, que va jugar cinc temporades en l'ACB, una al Barça i quatre al Valvi Girona. I d'Esther Vila, que després d'estar tres anys al Segle XXI va tastar la Lliga Femenina (aleshores primera divisió) amb el GEiEG, va jugar amb el Vedruna i, fins i tot després d'haver parit l'Èric, va continuar activa en el Salt.

Genètica, sí –té una germana, Clàudia, d'onze anys, que fa un any que juga al GEiEG i també promet–, però també talent i capacitat d'aprendre és el que li devia veure Joan Montes quan va trucar a la família. D'això fa gairebé cinc anys, perquè el jove de Bescanó –que s'havia format al CE Santa Eugènia de Ter i al Sant Josep– es va incorporar al Barça en el primer any d'infantil. A l'antiga Masia, era un dels quatre únics jugadors de bàsquet.

Talent, perquè un 2,06 m de setze anys que posa la pilota a terra és un tresor que cal preservar. “Es mou amb naturalitat pel perímetre, en tota la seva formació ha estat un exterior. No és un jugador gran al qual hem intentat reconvertir a exterior, és ell qui s'ha sabut trobar bé jugant per fora. Té bona mà, bon tir, capacitat per anar de fora cap a dins, domini de les dues mans, sap continuar i acabar el bloc i continuació, i també fa les seves coses jugant d'esquena”, explica qui el coneix bé, el seu entrenador al júnior, Joan Braulio. En l'últim europeu sub-16 va ser titular amb la selecció espanyola (bronze) amb 11,6 punts (45% en triples) i 6,1 rebots.

I capacitat per aprendre: “És molt fàcil entrenar-lo perquè és molt receptiu, molt atent. I la seva actitud no és de 10, és la següent.” Bon defensor –“té molta envergadura i la sap utilitzar”– el repte que li han posat és poder defensar qualsevol exterior del rival. “Així, si l'equip rival l'ataca amb un jugador petit pensant-se que hi té avantatge, nosaltres girem l'argument i ho convertim en una oportunitat de treballar aquestes situacions i que sigui millor defensor. Les carències no les amaguem gens.”

I maduresa, perquè no es va alterar ni per la trucada de Xavi Pascual ni pel debut. És més, diumenge a la tarda sospirava per no haver pogut jugar amb el seu equip, el júnior, que tancava la primera fase de preferent a Cornellà. Després d'entrenar-se amb Xavi Pascual dissabte al matí, havia jugat a la tarda amb el Barça B (LEB Plata) i tocava descans.

Divendres va trucar a la seva mare per avisar-la que no l'anés a buscar i que potser hauria de fer el viatge diumenge, per veure el partit contra el CAI. Xavi Pascual el va premiar a ell i a Stefan Peno amb 47 segons. Un pas més en una trajectòria que va començar quan, amb dotze anys i a la vista de la proposta del Barça, ell mateix va fer el pas endavant per provar-ho.