Espanyol

espanyol

Eibar 1-1 Espanyol

Un punt esgotador

L'onze blanc-i-blau sobreviu a les peculiaritats d'Ipurua i a un Eibar que se sent molt més còmode en un partit de joc aeri i centrades constants

Jurado treu rèdit de l'únic xut dels catalans entre els tres pals

EIBAR 1 ESPAnyol 1

ESPANYOL:Diego López, Javi López, Óscar Duarte, Diego Reyes, Aarón, Hernán (Marc Roca, 65'), Diop (Víctor Sánchez, 52'), David López, Jurado, Gerard Moreno i Caicedo (Álvaro, 81'). EIBAR:Yoel, Capa, Ramis, Lejeune, Arbilla, Escalante, Dani García, Pedro León, Kike García (Rubén Peña, 75)', Inui (Bebé, 80') i Sergi Enrich. GOLS:1-0 (20') Kike García. 1-1 (50') Jurado.ÀRBITRE:Fernández Borbalán (andalús). Va amonestar amb targeta groga Escalante (7'), Diop (27'), Diego Reyes (61'), Caicedo (80'), Aarón (88').PÚBLIC:Ipurua. 5.340 espectadors.
La segona part va tenir l'inici ideal amb la volea de Jurado en l'1-1
Un punt sumat a Ipurua i el dubte de l'estat del genoll de Duarte

Hi ha moltes tàctiques possibles. Però Ipurua en requereix una de pròpia. Cap partit s'assembla a les característiques del menut i angoixant estadi basc. L'Espanyol va apostar ahir per intentar calcar la manera de fer de l'Eibar, i no se'n va acabar de sortir. Els locals hi estan avesats i el joc directe sense mig del camp és el seu modus vivendi. Els blanc-i-blaus en principi aspiren a molt més, però l'únic xut entre els tres pals va servir per neutralitzar el gol inicial de Kike García i deixar amb poc botí un onze armero més que incòmode de tractar. Un desgast extenuant i un rival directe que no s'escapa.

Els dos entrenadors havien avisat de les característiques del partit. I no van enganyar ningú. Futbol directe, amb molta importància de les segones jugades i les accions d'estratègia. Intentar tenir la pilota en un camp de dimensions més reduïdes de l'habitual i la graderia enganxada a la calç és complicat i la pilota intentava anar a la porteria rival pràcticament en línia recta. Bola recuperada, els mínims tocs, obertura a la banda i centrada. Rematada o rebuig i sant tornem-hi. L'Espanyol, amb Diop de titular per sentir-se en la seva salva en un duel així, s'hi va mostrar prou còmode d'entrada, si bé es va trobar el marcador. Córner en el minut 20, primera reacció de la defensa i una segona acció ja amb les marques defensives menys clares, Pedro León amb temps per pensar la centrada –pecat mortal– i Kike García avançant-se a tothom al primer pal.

Poc encert de Caicedo

El gol va tenir l'efecte habitual de deixar tocat el qui el rep. Ahir no va ser l'excepció. L'Eibar va tenir un parell de contraatacs amb ferum de sentència que no va saber concretar. I, de mica en mica, l'Espanyol va fer un pas endavant. Si el joc havia de ser directe, que fos directe. Així va aparèixer Aarón per fer que els bascos no se sentissin tan còmodes. La millor ocasió en el 33 en un passada enrere de Ramis massa curta i Caicedo escapant-se cap a porteria acompanyat de Gerard Moreno. El problema va ser que l'equatorià es va avançar massa l'esfèrica, donant marge a l'aparició salvadora de Lejeune. Poc després, tenia una volea a la frontal i feia misto. Actitud impecable de l'internacional tricolor, l'encert ja seria una altra cosa.

L'Eibar, més adaptat, com és lògic, al joc que deriva d'Ipurua, va acabar neutralitzant la reacció de l'Espanyol. Sense mig del camp, els visitants no s'apoderaven de la pilota i la pressió tampoc era prou efectiva, així que els bascos cremaven minuts sense immutar-se, i l'única opció de lligar l'empat va ser un córner al llindar del descans que Gerard Moreno va rematar fora. Poc abans, Diego Reyes treia la pilota sota els pals, de nou en una acció a pilota aturada. Bagatge ofensiu molt pobre i resultat en contra.

La segona part va tenir l'inici ideal amb una pilota controlada al mig per Caicedo, centrada ràpida de Gerard Moreno sorprenent la defensa i volea de Jurado botant a terra per sorprendre Yoel. Immediatament, la rèplica local, amb Diego López responent a la rematada propera de Sergi Enrich. Hi tornarien amb un córner i el cap de Kike García. Les pujades de Capa aprofitant que Jurado el seguia poc seguien sent un maldecap constant. Això no havia pas canviat.

Quique Sánchez Flores va reaccionar apostant per la reaparició de Víctor Sánchez, en la posició natural de migcampista per un Diop que tenia una groga. No jugava des del 6 de gener. Bona notícia, com l'aparició per fi d'un Gerard Moreno engolit per les característiques del partit i el plantejament de l'entrenador. L'efecte, però, no es va notar d'entrada amb l'Eibar decidit a tornar-se a avançar. La banda amb Capa i Pedro León generava arribades constants i l'ensurt va ser majúscul en el 59 quan David López, sempre oportú, va aparèixer salvador quan Pedro León anava a rematar dins l'àrea i el japonès Inui, misericordiós, va creuar, ben sol, massa la pilota en el rebot de Diego López.

La pilota sempre estava a l'aire quan l'Espanyol intentava atacar. Mal senyal. L'Eibar sap adaptar-se millor a aquest joc, s'hi sent en estat natural, i a sobre sap baixar-la quan els futbolistes indicats entren en acció. La sensació de domini visitant augmentava, però la connexió Gerard-Caicedo sempre tenia una interferència en el darrer moment. I els locals seguien necessitant ben poc per arribar a l'àrea. Un final incert, obert amb el dubte de com influiria el desgast físic en un partit així. Seguir somiant en la setena plaça era un caramel prou atractiu per continuar intentant-ho. Inui, molt superior a Javi López, va ser el primer a provar-ho. Bebé, el seu substitut, també. El xiulet final semblava la millor notícia per als catalans, massa tancats en el tram final. Un punt a Ipurua i el dubte de l'estat del genoll de Duarte. Que no sigui res.

Óscar Duarte té un esquinç al genoll esquerre

Minut 91 de partit. Óscar Duarte es lesionava de manera fortuïta en rebutjar una pilota amb el cap. El contacte de la seva cama esquerra no va trobar l'estabilitat suficient amb la gespa i es recargolava de dolor. Diego López aixecava la mirada demanant el canvi. El futbolista sortia en llitera i s'esperava el pitjor. “No és tan greu com sembla, el genoll segueix tenint estabilitat”, confirmava poc després Quique Sánchez Flores. El primer diagnòstic mèdic revelava que el central internacional només té una entorsi, un esquinç, al genoll esquerre. En les properes hores, quan baixi la inflamació de la zona, li faran més proves per corroborar aquesta primera valoració. El més important és que està descartat el trencament de lligaments. En principi, és poc probable que el central viatgi amb Costa Rica, amb la qual estava convocat la setmana que ve.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)